Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de setembre de 2020
0 comentaris

Anotacions sobre els acords Abraham entre Israel, el Emirats Àrabs Units i el Regne de Bahrain

Avui s’han signat a Washington els acords diplomàtics conegut com Abraham auspiciats pels EUA entre Israel, els Emirats Àrabs Units i el Regne de Bahrain, un esdeveniment històric però menystingut per la Unió Europea i els estats que la composen, ja que no han tingut cap paper en aqueix procés ancorada com està en la defensa unilateral de l’estèril causa palestina. Únicament hi ha estat present una representació d’Hongria, estat pària segons els politicastres de Brussel·les.

Evidentment, la premsa nostrada obvia o menysté aqueixos acords, quan no els blasma en nom de l’antisionisme militant. Fins quan des de Catalunya hom mantindrà la ficció del palestinisme mític que ha demostrat ser un projecte nacional fallit subvencionat per mig món ? Fins quan la Generalitat mantindrà el propòsit absurd d’obrir una delegació al Líban (un estat fallit eseevingut protectorat iranià) enlloc d’obrir-la a Israel ? Quan se’n adonaran els partits independentistes que cal aprendre d’Israel per arribar a ser lliure i estar disposat a pagar el preu que calgui ?

A diferència dels acords de pau amb Egipte (1979) i Jordània (1994), pactats amb les elits governamentals però refusats socialment atesa l’hegemonia ideològica de l’islamisme, als EAU l’entesa té acceptació social, com explica David Horovitz a The Times of Israel fa una setmana: Enfin, un État arabe heureux d’être vu en compagnie d’Israël.

Post Scriptum, 18 de setembre del 2020.

Patrick Pilcer, analista francès del digital Opinion Internationale apunta al silenci de Macron i Borrell, quatre dies després de la signatura dels Accords de paix Israël – Etats du Golfe à la Maison Blanche: les diplomaties française et européenne aveugles, sourdes et muettes?

Post Scriptum, 5 de novembre del 2020.

The Times publica avui aqueixa reflexió: Les EAU, le Bahreïn et le Soudan soutiennent des mesures anti-Israël à l’ONU. Le nouvel ambassadeur de Jérusalem à Turtle Bay, Gilad Erdan, ne fera plus “comme si de rien n’était”; les nouveaux partenaires arabes ont voté avec l’Europe contre Israël. El capteniment anti-Israel a les Nacions UNides no canviarà pas immediatament, és un escenari de projecció global i nul·la efectivitat on els estats representen un paper diferent del que fan realment i ho fan per contentar l’opinió pública interna. A més, els acords dels estats àrabs, com és el cas del Sudan, amb Israel són fruit de la necessitat econòmica i la pressió dels EUA, no pas d’una solidaritat recíproca.

Post Scriptum, 9 de desembre del 2020.

Per Israel els acords Abraham tenen un importància estratègica cabdal i n’analitzen els principals aspectes atentament, ja siguin referits al conjunt del món occidental o al paper dels petits estats en els canvis globals. Així, Shmuel Sandler, publicava ahir un report al BESA center titulat: The Abraham Accords: The Strategic Aspect. Anteriorment, el 29 d’octubre Hanan Shai havia publicat aquest: The Abraham Accords as an Impetus to Rehabilitate Western Civilization. I el 21 del mateix mes Spyridon N. Litsas, aqueix altre: Smart, Not Small: The Abraham Accords and the Role of Small States.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!