La governabilitat del Regne d’Espanya torna a estar en mans del PSOE que té dugues opcions: pactar amb Podemos, més PNB, més ERC o fer-ho amb Ciudadanos, allò segur és que en cap cas s’avindrà a acceptar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, però Pedro Sánchez podrà administrar al seu favor la condemna del Tribunal Suprem
El 25 d’aqueix mes el president Macron va adreçar als francesos un llarg monòleg audiovisual farcit de propostes contradictòries -com disoldre l’ENA i els cossos d’alta funció pública- i alhora renunciar a retallar l’aparell burocràtic estatal, tot amanit amb propòsits abstractes com la de bastir un nou nacionalisme inclusiu. Aqueixa darrera menció deixa en evidència
Demà acaba la campanya electoral en vistes a les eleccions espanyoles de diumenge vinent, la primera tongada del cicle que acabarà el 26 de maig amb les eleccions municipals i europees. A diferència de la campanya de les eleccions del 21-D en que l’esperit de remuntada després de l’aplicació de l’article 155 CE era potent,
La diada de Sant Jordi del 2001 fou la data escollida per donar a conèixer la declaració constituent del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació (FOCDA), una entitat sorgida de les conclusions del Tercer Congrés de Cultura Catalana (1999-2000), que va tenir una activitat modesta però sostinguda al llarg de vuit anys de la qual
L’incendi de Notre-Dame de París ha sacsejat la societat francesa fent aflorar reaccions de tota mena, des dels que hi veuen el presagi del declivi de França (cas de Jean Clair) fins als que apel·len al seu ressorgiment, i aquells que celebren el foc destructor de la catedral i tot allò que representa (alguns islamistes
En tres tongades Le Figaro va publicar el 9 de desembre del 2016 un escrit dels joves politòlegs Gaël Brustier i David Djaiz titulat “Vers un nouveau monde”: la primera part duia per títol, “Les monstres sont dans l’isoloir”, la segona, “À droite, l’avenèment du national populisme”, i la tercera, “Après la social-démocratie, la gauche
El president Emmanuel Macron havia d’anunciar el vespre que es va cremar la catedral de Nôtre Dame la dissolució de l’Ecole National d’Administration (ENA) -centre de formació de l’alta funció pública francesa des de l’any 1945 a iniciativa del general De Gaulle-, així com d’altres escoles (com la de la magistratura) per substituir-les per una
El programa electoral d’ERC envistes a les eleccions espanyoles del 28 d’aqueix mes incorpora la proposta de realitzar dos referèndums: un sobre l’autodeterminació de Catalunya i l’altre sobre monarquia o república a Espanya. Aqueixes iniciatives són assumides també pels Comuns i rebutjades per Junts per Catalunya i el Front Republicà. Cal analitzar les opcions estratègiques
Preparant un article de fons sobre la situació política catalana he rellegit aqueixa anàlisi panoràmica que Josep Lluís Carod-Rovira va escriure fa gairebé quatre anys, el 7 d’octubre del 2015 al periódic El Món, però que conserva plena actualitat. També he sabut per l’autor que ha estat traduït al castellà i editat a Mèxic en
La persistent tendència de les enquestes pre-electorals a anunciar la victòria d’ERC al final del cicle que comença el 28 d’abril i s’acabarà el 26 de maig té unes causes sociològiques i culturals respecte de les qual encara no s’ha trobat una interpretació clara. Avançant-me a les anàlisis que caldrà fer a partir de la
La Decisió 2.019-780, de 4 d’abril d’enguany, del Conseil Constitutionnel, esmenant parcialment el projecte de llei presentat pel president Emmanuel Macron per tal garantir el manteniment de la seguretat a les manifestacions a la via pública, ha generat un intens debat jurídic i polític a França que també pot servir de referència a l’hora d’afrontar
A les eleccions d’enguany a la Knesset hi plana el debat sobre la naturalesa mateixa de l’Estat d’Israel polaritzat entre els sionistes i els post-sionistes que s’ha accentuat arran de l’aprovació de la llei de l’estat-nació del poble jueu. Léon Rozenbaum va publicar al seu bloc el proppassat 1 de març un article blasmant “Les
Avui fa vint-i-cinc anys començava el genocidi de Ruanda, principalment, contra l’ètnia tutsi per part dels hutus fanatitzats pel ressentiment acumulat al llarg de dècades de dominació en època colonial, com expliquen documentadament avui a Vilaweb, Seda Hakobyan i Alexandre Solano. Hi ha dugues qüestions significatives poc tractades mediàticament: La primera és la qüestió encara
Karim Akouche és un escriptor amazic, cabil concretament, (esmentat anteriorment en aqueix bloc) que viu exiliat al Canadà des d’on segueix activament els esdeveniments actualment en curs a Algèria. Ahir va publicar aqueix punyent article a l’edició digital del setmanari francès Marianne: La jeunesse algérienne, ayant fait tomber le mur de la peur, s’attaquera-t-elle enfin
El polifacètic intel·lectual francès Pierre-André Taguieff (sovint esmentat en aqueix bloc), és entrevistat per la revista “L’Historie” en el número 83, corresponent al trimestre abril/juny d’enguany analitzant l’evolució de l’antisemitisme contemporani a escala global: L’Histoire : L’antisémitisme prend-il au XXIe siècle des formes nouvelles ? Pierre-André Taguieff : Donnons d’abord du sens aux mots :