“Democràcia o cleptocràcia: cap a on va Espanya”, Joan Lluís Pérez Francesch i Damià del Clot Trias, Editorial Comanegra, Barcelona, 2016. Aqueix assaig sobre la corrupció “a la española manera” és obra de dos juristes que presenten una síntesi panoràmica de l’estat de la qüestió des de Catalunya estant. El llibre no ha tingut el
Abans d’ahir va morir Antoni Ribas Sala (L’Hospitalet de Llobregat, 13 de juny del 1932-27 d’abril del 2017), patriota català, militant del Front Nacional de Catalunya, de l’Exèrcit Popular Català i de Terra Lliure. Robert Surroca va fer saber la trista nova adjuntant-ne una ressenya biogràfica: “Nascut a l’Hospitalet l’any 1933, va morir aquest 25
Frédéric Sroussi és un assagista franco-israelià que ahir va publicar aqueixa reflexió al seu bloc del The Times of Israel: “L’Occident est victime d’une nouvelle crise d’identité causée par une défiance aiguë vis-à-vis d’une modernité qui l’effraie par son aspect particulièrement « transitoire, fugitif et contingent » (Baudelaire). Comme tout malade, l’Occident est inquiet et
Aqueixa és l‘entrevista publicada avui al digital L’Unilateral al voltant del Col·lectiu Maspons i Anglasell: Què és el Col·lectiu Maspons i Anglasell? A iniciativa d’un grup de secretaris, interventors i tresorers d’administració local i obert a tots els juristes que compartim l’anhel de recuperar i divulgar l’esperit del dret públic català i aplicar-lo efectivament en
El proppassat 19 d’aqueix mes d’abril la Comissió de Presidència va aprovar una declaració contra “l’ocupació israeliana” de Palestina en un acte més de la campanya permanent de deslegitimació d’Israel, (recordem els precedents actes de suport a les “flotilles de la llibertat” rumb a Gaza, entre d’altres). El redactat és d’un simplisme i una fatxenderia
Avui hem fet la primera reunió ordinària de la junta directiva del Col·lectiu Maspons i Anglasell a la població d’on era originari, Bigues i Riells. Al matí ens ha rebut la regidora de cultura, Maite Escobar, al centre cívic municipal i en ha lliurat exemplars d’una novel·la infantil escrita per Francesc Maspons l’any 1921, signada
Shamuel Trigano (figura eminent de la comunitat jueva francesa anteriorment esmentat en aqueix bloc) ha publicat avui a Desinfos la crònica radiofònica dedicada a trencar el silenci mediàtic i polític que envolta l’assassinat -ja fa dugues setmanes- de Sarah (Lucie) Halimi, una jubilada jueva defenestrada per un veí que va irrompre de nit a ca
Aqueixes vacances de Pasqua he fet una escapada a la ciutat de València després de vuit anys de no baixar-hi des de Tarragona estant. La primera parada ha estat a les Cases d’Alcanar per passejar vora la mar fins a la desembocadura de la Sènia i dinar a base de peix a Casa Esquerra amb
L’Orient-Le Jour de Beirut estant s’interrogava sobre les cinc possibles conseqüències del referèndum d’avui. Un cop conegut el resultat, la victòria d’Erdogan en una consulta sense garanties ( cap comparació amb el Brexit és admissible), amb centenars de milers de desplaçats, (sobretot kurds), milers de presoners polítics i exiliats, és una declaració de guerra al
Avui mateix, Josep-Lluís Carod-Rovira ha publicat un article al digital El Món titulat “Un matí a Baiona” que reprodueixo tot seguit amb alguns afegitons de collita pròpia: En primer lloc, el desarmament d’ETA és un pas trascendental i imprescindible per tal que prosperi la causa nacional basca. En “Cebrià” (nom de guerra del Josep-Lluís) ho
El darrer episodi conegut de la guerra química que mena el règim d’Al-Assad contra el seu propi poble és la massacre de fa dos dies a Khan Sheikhoun amb uns seixantena de víctimes pel cap baix (els atacs precedents des del començament de la guerra els resumeix avui Yohan Blavignat a Le Figaro) . Els
El proppassat 22 de març es va donar a conèixer el manifest promogut pel Col·lectiu Praga en favor del dret dels ciutadans de Catalunya a decidir el futur polític en un referèndum. M’hi he adherit tot compartint el seu contingut i la conveniència que des del món jurídic es desmenteixi l’únic argument adduït pels contraris
Aqueixos dies (i per bastant de temps) torna a reflotar arran del Brèxit la qüestió de Gibraltar i la de Catalunya. És un moment escaient per contrastar les actituds dels diferents actors implicats en el conflicte entre l’ordre estatal espanyol i l’independentisme català en el joc diplomàtic que implica Gibraltar i Anglaterra. Un dels precedents
Damien Le Guay és un filòsof i assaigista francès entre els quals destaquen: “La face cachée d’Halloween” (Éditions du Cerf, 2002), “La cité sans Dieu” (Flammarion, 2010), i el darrer, “La guerre civile qui vient est déjà là” (Éditions du Cerf, 2017). Abans d’ahir va ésser entrevistat per Le Figaro sobre l’eventualitat d’una guerra civil