Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 de juny de 2016
0 comentaris

CUP: anticapitalistes contra independentistes

El debat enquistat al si de la CUP seguit atentament per uns mitjans nostrats que sobredimensionen més les aparences que no pas les realitats es redueix a la contradicció entre els qui prioritzen l’eix social (diguem-ne “revolució”, “progrés”,  “esquerra”, “socialisme” o “anticapitalisme”) a l’eix nacional (la independència de la nació catalana com a única possibilitat de supervivència com a poble). Anna Gabriel i Blanca Serra personifiquen aqueixes concepcions contraposades.

Al si de l’independentisme català hi ha hagut dugues línies estratègiques contraposades des de fa trenta anys, des de l’escissió del MDT l’any 1986, la que propugna un front patriòtic interclassista i ideològicament plural per assolir un estat català i la que prioritza tot altre projecte per davant de la independència mateixa i que n’exclou els qui no comparteixen aqueixa inversió de  prioritats per reaccionaris o de dretes. La unitat popular entre independentistes i no independentistes condueix a l’absència de pragmatisme i de resultats,  mantenint el poble català en estat permanent de desorientació.

El PSAN, Catalunya Lliure, Reagrupament, Solidaritat, han estat projectes que no han reeixit front a la línia  MDT-CUP que ha prosperat amb la connivència explícita del progressisme abstracte i banal hegemònic a Catalunya des de fa mig segle, els caps-pensant del qual (Manuel Delgado, Arcadi Oliveras, entre d’altres) encara tenen la barra de predicar-se com a referents ideològics d’aqueix conglomerat (PSUC-PSC- ICV- Podemos-CUP) que només és capaç de atiar l’odi a Mas, als “catalufos” i a la “burgesia” catalana (gairebé més que no pas a l’espanyola).

Del debat crònic al si de la CUP no en  sortirà cap autocrítica ni cap gir estratègic per convergir en un front patriòtic, ans al contrari, després de fer plegar Artur Mas i boicotejar els pressupostos de la Generalitat el següent pas serà deixar l’independentisme en minoria al Parlament de Catalunya. De fet, són incapaços de respondre coherentment a la pregunta: independència….. per a què ?

Com més aviat es recomposi un nou referent polític independentista capaç d’ésser complementari amb CDC i ERC, i eixampli la base social sobiranista al marge de la CUP, més aviat sortirem com a país de l’atzucac on som ara.

Post Scriptum, 24 de juny del 2016.

El comunicat fet públic ahir pels diputats de la CUP titulat “Alhora” no és altra cosa que prosa narcisista, sense autocrítica, ni anàlisi estratègica de cap mena. Ni una paraula del suport explícit a Podemos que Benet Salellas, i altres,  expressen en vistes al 26-J i per després. Poble Lliure no s’ha pronunciat i, individualment, Julià de Jodar, David Fernández i Francesc Ribera “Titot”, han anunciat que votaran ERC. Significativament, avui mateix, un dels veterans del MDT, Carles Benítez publica a Llibertat.cat un article d’opinió de descriu la desorientació de la CUP titulat “Fugir d’estudi“.

Post Scriptum, 18 de novembre del 2017.

He de reconèixer que l’actuació de la CUP als darrers mesos, sobretot arran de l’1 d’octubre ha estat responsable i patriòtica sense deixar de ser crítica amb Junts pel Sí i el Govern de la Generalitat quan ha calgut (el vespre del 10 d’octubre per exemple) i les intervencions parlamentàries d’Anna Gabriel han estat brillants i contundents. Però l’apunt d’ahir d’Adam Majó anunciant que deixa la CUP després de vint-i-set anys de militància conté una sèrie d’arguments que comparteixo, crítics amb el sector anticapitalista hegemònic al si d’aqueixa organització de l’esquerra independentista. Tot i això, cal fer confiança als nous diputats i, especialment, si accepten formar part del govern d’unitat nacional que hauria de sorgir d’una victòria independentista el 21-D vinent.

Post Scriptum, 12 de març del 2019.

Les divergències al si de la CUP s’han tornat a posar de manifest arran de les decisions adoptades de no concórrer a les eleccions espanyoles i europees, un parer que no comparteix el col·lectiu Poble Lliure que sí que n’era partidari i que està adoptant perfil propi participant al Consell per la República, per exemple.

Post Scriptum, 2 de juny del 2019.

Els resultats de la CUP a les darreres eleccions muncipals han estat per darrere de les seves expectatives i potencialitats degut a la manca de coherència estratègica i cohesió interna que han evidenciat als darrers anys. La candidatura perfèrica i efímera del Front Republicà a les eleccions espanyoles ja va ser un toc d’alerta. Ara la inhibició d’alguns candidats municipals abstenint-se de donar suport a Junts per Catalunya o ERC a les europees confirma la desorientació del col·lectiu sense direcció política estable. I encara més, l’oferiment en algunes localitats a pactar amb el PSC per fer governs “d’esquerres” per desplaçar Junts per Catalunya de les alcaldies on no té majoria absoluta deixa en evidència que no han interioritzat que la lluita de classes que pregonen es concreta en la confrontació de dos nacionalismes contraposats, català o espanyol, no pas mitjançant l’eix dreta/esquerra.

Avui, a Vilaweb, un recull d’impressions post-electorals de dirigents locasl de la CUP és globalment el resum de la seva desorientació: pocs d’entre ells comprenen que la gent els ha votat al rere país per coherència patriòtica i els ha deixat fora a l’àrea metropolitana malgrat el seu discurs anticapitalista i internacionalista (Veneçuela, Palestina…). Només Poble Lliure manté el rumb independentista fent costat a la concentració a Estrasburg el 2 de juliol vinent convocada pel Consell per la República.

Post Scriptum, 11 de desembre del 2019.

Vilaweb informa avui que Poble Lliure es despenja de la direcció de la CUP deixant pista lliure a Endavant i Arran. És un pas més d’un canvi generacional i polític que els allunya de les etapes precedents del PSAN i després l’MDT, i significarà l’evolució d’aqueix sector de l’esquerra independentista cap a plantejaments dogmàtics i actituds autoritàries de caire anticapitalista, contra-identitari, (envers a la catalanitat no a islamisme), antisionistes i refractàries a la unitat estratègica cap a la independència (un objectiu subordinat al socialisme).

Post Scriptum, 28 de juny del 2020.

El document fet públic per Endavant el proppassat 15 d’aqueix mes amb el títol significatiu: La independència és la clau per obrir la porta del canvi social, pot obrir la porta a un canvi d’actitud d’aqueix component essencial de la CUP favorable a una entesa estratègica amb les altres formacions independentistes.

Post Scriptum, 16 de novembre del 2021.

Ahri el davantal de Llibertat.cat va clarificar les posicions al si de la CUP: “El Consell per la República emergeix com una llum entre la boira del neoautonomisme i la foscor de l’espanyolisme reaccionari.

Aquest diumenge 14 de novembre a Canet de Rosselló, ha tingut lloc la constitució fundacional de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, sorgida de les recents eleccions. Aquest fet, que podem qualificar d’històric, obre una porta per tal de continuar el camí encetat arran del 1r d’octubre de 2017.

La recent elecció de la Mesa de l’Assemblea de Representants ens indica el potencial estratègic, el qual té aquesta institució de nou encuny. Un dels elements claus és com trenca les fronteres imposades, nogensmenys la Vicepresidenta de la Mesa de l’Assemblea de Representants és la nord-catalana Maria Costa, batlle de Banys.

L’Assemblea de Representants afegeix representants electes de tots els territoris històrics dels Països Catalans, potser encara poc, i amb la clara limitació del fet que els electes que es van poder presentar a les recents eleccions sols podien ser de la Catalunya autonòmica, car els electes nord-catalans no es van poder presentar per aquesta via. Així, podem destacar l’històric Josep Guia, l’activista Jaume Sastre i la mateixa Maria Costa.

En aquest sentit, volem remarcar el simbolisme que la Presidència de la Mesa d’edat fos assumida per la històrica militant Blanca Serra i Puig. Això efectivament ens relliga amb aquella generació d’independentistes que a les acaballes del franquisme van decidir plantar cara a la reconversió de l’estat espanyol i maldaren per combatre l’ocupació dels estats espanyol i també el francès.

De la capacitat de participació i d’incidència dins la nova institució, ho fa palès l’elecció com a Presidenta de la regidora de la CUP Ona Curto.

Per damunt de tot, la nova institució republicana ajunta els independentistes que conscientment i clara volen prèmer l’accelerador per la Ruptura Independentista i s’allunya més de les limitacions de la política autonomista hereva del transfranquisme.

També volem destacar, malgrat la miopia d’altres sectors independentistes, alguns sumits en la deriva neoautonomista i d’altres desorientats per la pròpia manca d’estratègia política que posen tots els ous en el cistell del parlamentarisme autonòmic, que aquesta eina té un potencial creixent de contrapoder que pot contribuir a relligar la mobilització popular i mantenir ben alta la flama de la confrontació davant l’ocupació, tal i com recull el propi document Preparem-nos del Consell per la República.

Tot i que el document té mancances importants com ara una confiança gairebé màgica a la ‘comunitat internacional’ per defensar-nos davant els contraatacs del règim monàrquic espanyol, té una línia de treball clara per a organitzar el poble català amb la voluntat de sostenir la confrontació popular.

Mentre el Parlament i la Generalitat d’amunt sembla que tendeixen a acotar el cap, el Consell per la República emergeix com un llum entre la boira del neoautonomisme i la foscor de l’espanyolisme reaccionari.”

Post Scriptum, 17 de desembre del 2021.

La desorientació de la CUP persisteix: “Embolic a la CUP per la ponència estratègica que es votarà a l’assemblea nacional“.

Post Scriptum, 20 de juny del 2022.

La incapacitat de la CUP per entendre que la lluita nacional inclou la social i no a l’inrevès els fa caure en un esquerranisme abstracte i banal (especialment infame en les referències interncionals contra Ucraïna i Israel, per exemple), condemnat al fracàs com es veu a França, a Espanya i a Catalunya. El patriotisme no és un valor prioritari, en canvi ho són l’antiracisme, l’antifeixisme, l’islamogauchisme, estèrils i contraproduents, perquè no són referents aptes per aplegar una majoria social transformadora basada en la catalanitat i confrontada al sistema de dominació espanyol.

Post Scriptum, 20 de juliol del 2022.

El pas donat avui per Anna Gabriel fent-se còmplice de la repressió del poder espanyol contra l’independentisme català fa patent -un cop més- les contradiccions al si de la CUP i desacredita especialment els anticapitalistes d’Endavant, (s’haurien de denominar Endarrere). Com diu Vicent Partal avui a Vilaweb: “L’exili d’Anna Gabriel o com passar d’un combat col·lectiu a una peripècia personal. Qui pot pensar que hi ha cap mena de conflicte polític a Catalunya, si els presos ja són al carrer i els exiliats van tornant un per un i reconeixen aquella autoritat que el 2017 van proclamar i anunciar solemnement al món que ja no reconeixien?”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!