Jon Iñarritu és un dels més destacats referents de la nova fornada de dirigents de l’esquerra abertzale, jurista de professió, ha estat diputat al Congreso per Amaiur la passada legislatura. Segueix de prop l’actualitat catalana i és un bon amic del poble jueu. En aqueix article publicat avui mateix a Gara reflexiona sobre la culminació
Demà es presenta a Barcelona un manifest redactat pel grup Koiné en pro d’un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent que ja ha estat divulgat a l’avançada per diversos mitjans de comunicació: “Els sotasignats, estudiosos de la llengua, filòlegs, lingüistes, docents, escriptors, traductors, juristes i professionals d’àmbits afins, considerant la situació real
L’evolució del pobles, especialment els que han estat sotmesos a traumes col·lectius (persecucions, guerres, discriminacions de tota mena), es pot comprendre millor i explicar mitjançant l’aplicació dels nous coneixements emanats de l’epigenètica i l’etnopsiquiatria contemporània. L’epigenètica fou desenvolupada com a disciplina científica pel biòleg escocès Conrad Hal Waddington quan l’any 1942 va posar en circulació els
Avui Le Figaro publica a la portada aqueix titular: “Le timide soutien de la France aux chrétiens d’Orient” informant que el nombre de visats atorgats a les minories cristianes que fungen de Síria i Irak s’ha reduït en un 72% entre el 2014 i enguany. França fou antany la potència protectora dels cristians d’Orient, però
Fa sis mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel 27-S amb voluntat que fossin plebiscitàries sobre el programa independentista que Junts pel Sí i la CUP sotmetien a la consideració de la ciutadania. Amb una altíssima participació, i polarització, al voltant d’aquella pregunta latent en uns comicis que substituïen la consulta que
Hassen Chalghoumi, imam de Drancy, -una localitat francesa que durant la Segona Guerra Mundial va ubicar un camp de trànsit pels jueus enviats a Auschwitz- és des de fa anys un ferm defensor del diàleg interreligiós i intercultural, i en un gest valent ha visitat Israel per denunciar l’antisemitisme al si del món musulmà. Ara, arran
Xavier Rius, director d’E-Notícies, publica avui un article editorial que s’aparta de les anàlisis políticament correctes sobre el gihadisme que proliferen als mitjans catalans i, aqueix cop, la seva opinió mereix ser tinguda en compte ja que reflecteix un sentiment d’inseguretat que és patent entre la ciutadania. Conec a nivell municipal la tendència al replegament
“La Pau i la Treva a Catalunya. Origen de les Corts Catalanes”, Gener Gonzalo i Bou, Edicions de la Mangrana, Barcelona, 1986. Aqueix llibre és la tesi de llicenciatura de l’autor, dirigida per l’eminent jurista Frederic Udina i Martorell, en la qual hom troba sintetitzada amb rigor i precisió tan jurídica com històrica l’evolució d’una
El proppassat dissabte hi va haver tot de manifestacions arreu del país contra l’acord entre la UE i Turquia per estroncar l’allau immigratori provinent del Pròxim Orient cap a Europa en les quals l’ANC hi participava amb el lema “Construïm una república plural i integradora”. Un fet que mereix algunes consideracions. La primera, constatar un cop més
Aqueix apunt és continuació del d’ahir, dedicat a Molenbeek territori perdut de Bèlgica, (és significatiu l’anàlisi que fa de la reacció dels veïns l’antropòleg Johan Leman, resident al municipi des de fa trenta anys a les pàgines de Le Figaro). A la vista dels atemptats d’avui, des de Catalunya estant hom pot tenir en compte algunes
L’any 2002 un grup de professors d’institut de la regió de París van publicar un llibre col·lectiu que duia per títol “Les territoires perdus de la République” on alertaven de la progressió del masclisme, l’antisemitisme i l’islamisme en el sistema escolar francès abocat a una fallida imminent. L’obra va ser ignorada pels responsables governamentals i
Avui s’escau el seixantè aniversari de la independència de Tunísia, fins allavòrens un protectorat francès. Una data que arriba en un moment crític ja que després d’encetar les denominades -a Occident- “primaveres àrabs“, el país es debat entre l’islamisme i la democràcia des de fa cinc anys. Les milícies gihadistes addictes al Califat Islàmic són
“Anarquistes i baixos fons. Poder i criminalitat a Catalunya (1931-1944)”, Federico Vázquez Osuna, L’Avenç, 2015, Barcelona. Aqueix llibre rigorós i ben documentat apareix en un moment en el qual a Catalunya rebrota un neo-anarquisme, sindical i socio-polític, articulat al voltant de la CGT i la CUP fonamentalment que té poc a veure amb el moviment
El 19 de març del 1962 entren vigor els acords d’Évian entre el Front d’Alliberament Nacional d’Algèria i el govern francès liderat pel general De Gaulle que estableixen l’alto-el-foc i obren les portes a la independència algeriana. Cinquanta-quatre anys després la commemoració d’aqueix acord per part del president Hollande en un acte a París ha
L’acord al qual han arribat avui la UE i Turquia és un error estratègic pel futur de les societats obertes d’Europa, ja que premia Turquia amb un tracte d’aliat preferent quan realment és un estat d’essència genocida i causant en gran part de l’allau de refugiats que ara representa ha d’aturar a bon preu. El