La llarga lluita del poble kurd per sobreviure a l’opressió dels estats que l’esquarteren (Turquia, Síria, Iraq i Iran) ha conegut en aqueixa darrera setmana dues novetats rellevants de resultat incert: la crida del líder del PKK a l’autodissolució de l’organització i l’entesa entre les SDF i el nou govern sirià en vistes a l’acomodació
Abans d’ahir Vilaweb entrevistava la periodista kurda resident a Catalunya Amina Hussein que explicava la seva experiència personal i les vivències familiars a l’hora present de l’agressió de Turquia al Kurdistan Occidental. De les seves paraules se’n desprenen reflexions punyents que haurien de fer recapacitar els independentistes catalans: la baixa intensitat de la solidaritat amb
A les eleccions de diumenge passat, certament, Recep Tayyio Erdogan ha aconseguit consolidar el projecte integrista d’estat i islamista però no ha pogut doblegar la resistència kurda que ha augmentat en vots malgrat tenir els seus líders empresonats i tot i el frau electoral. Aqueixa és la valoració que en fa la Confederació de Comunitats
Arran del començament de la campanya d’Hamas denominada “Marxa del retorn” a Palestina s’ha aixecat a casa nostra i arreu, un cop més, una onada d’indignació selectiva contra Israel que contrasta amb el silenci còmplice amb les massacres quotidianes perpetrades per règims genocides de Síria, Iran i Turquia contra el poble kurd. Quina diferència hi
Avui fa trenta anys l’exèrcit de Sadam Hussein bombarbava amb armes químiques la població kurda d’Halabja causant més de cinc víctimes enmig de la indiferència internacional. Ara mateix, el règim islamofeixista d’Erdogan massacra la població kurda d’Afrin per tal de substituir-la per musulmans sunnites addictes a l’integrisme islàmic que lidera des de Turquia estant. La
L’Orient Le Jour del 12 d’agost de l’any passat publicava una interessant crònica de Julien Mahfouz titulada “En Irak, Kurdes et Turkmènes sont plus que jamais divisés” on alertava del conflicte que oposa aqueixos dos pobles i que ara ha esclatat obertament arran de l’atac a Kirkuk on els turcmens (pro-iraquians al kurdistan i pro-turcs
D’aquí a vuit dies tindrà lloc al Kurdistan iraquià un referèndum d’autodeterminació unilateralment convocat pel govern regional establert en territori kurd arran de l’enderrocament del règim genocida liderat per Sadam Husein per part dels EUA. Cap dels estats veïns hi està a favor, ni cap dels occidentals, fins i tot l’antiga potència anglesa que va
La periodista francesa Ariane Bonzon, especialitzada en el seguiment dels conflictes del Pròxim Orient (un article seu l’he enllaçat a l’apunt “La guerra de Rússia contra els txetxens en terra síria“), publicà ahir a l’edició francesa del digital Slate aqueix article titulat “Les kurdes de Daesh, sujet tabou” que analitza l’existència d’una minoria islamista kurda
Fa anys que segueixo tant com puc, des de Catalunya estant, la lluita d’alliberament nacional del poble kurd, el més nombrós del món sense estat propi, front als règims genocides que l’oprimeixen (Turquia, Síria, Iraq, Iran i, a més, el Califat Islàmic). Avui, però, una notícia m’ha trasbalsat: el vice-president dels EUA fa costat des
L’acord al qual han arribat avui la UE i Turquia és un error estratègic pel futur de les societats obertes d’Europa, ja que premia Turquia amb un tracte d’aliat preferent quan realment és un estat d’essència genocida i causant en gran part de l’allau de refugiats que ara representa ha d’aturar a bon preu. El
Ahir, Vilaweb informava que Israel anima el poble kurd a lluitar per la llibertat i resumia algunes declaracions precedents en aqueix mateix sentit expressades per polític israelians en els darrers anys. En justa correspondència a aqueix suport, autoritats del Kurdistan iraquià han manifestat la voluntat de mantenir relacions diplomàtiques amb Israel amb qui compten com
Émile Sueur publica avui un article editorial a L’Orient-Le Jour de Beirut titulat “La carte kurde” en el qual analitza la conjuntura geoestratègica multidimensional enmig de la qual avança la causa nacional kurda a Síria i l’Irak, resistint a la repressió de Turquia i l’hostilitat del Califat Islàmic: En octobre 2014, les Kurdes des Unités de
El Punt d’avui publica aqueix article d’Hèctor López Bofill analitzant des d’una perspectiva catalana la conjuntura actual de la causa nacional kurda i els conflictes multilaterals que els patriotes kurds han d’afrontar: contra la dictadura iraniana, contra el règim genocida sirià i contra l’islamisme turc atiat per Erdogan. Només al Kurdistan iraquià la situació és de fet equiparable a
Uzay Bulut és una periodista turca que ha denunciat en aqueix article publicat originalment al Gatestone Institute abans d’ahir ( versionat en castellà pel digital El Gran Oriente Medio) la perversa estratègia del règim d’Erdogan que prefereix l’estat islàmic a l’estat kurd. Però com escriu avui mateix a L’Orient-Le Jour de Beirut, Caroline Hayek, “La
Yashmina Shawki és una escriptora i historiadora filla de pare kurd i mare gallega que manté un bloc personal d’informació i opinió sobre el Kurdistán i els pobles del Pròxim Orient en general des d’una perspectiva crítica i rigorosa ben allunyada dels tòpics panarabistes i antisionistes que habitualment proliferen als mitjans de comunicació espanyols, gallecs i dissortadament també