El pols del cuiner no tremola gens: pren les pinces, agafa un bri finíssim de natura ignota color de carabassa i culmina la seva construcció de quantitat discreta però detallista i de sabors sorprenents. Qui sap jugar amb els gusts té el cel dels plaers guanyat, comenta un dels que contemplen extasiats i per televisió
La llum fa la rosa dels teus ulls. La claror justifica mirades. Els colors anticipen paraules. El vers sap com crear vies làcties. L’albada ja porta la fatiga. Vigila els pètals i les aurores. Urticant és el bes matiner. Pensaments boreals vents empenyen. Aires de foc atien lascívies. Llueixen els cossos sota l’aigua. El viu
L’home, de natura, és dissident de la seva pròpia condició; fugisser, escàpol, parit per solitud. Basta veure aquest que passa, cap baix, maleint la incontinència de la droperia que li impedeix demanar almoina. En el fons, tanmateix, l’indigent no para la mà per por al fracàs. Per l’amor de Déu no es fa fortuna, pensa
Quin serà el futur de la llengua catalana, la llengua que estimam i per la qual lluitam cada dia? Sigui quin sigui, tanmateix seguirem fent-hi feina perquè ocupi d’una vegada per totes el lloc que li correspon i perquè esdevingui la pedra cantonera de la cohesió social. Ara més que mai! L’Obra Cultural, per això, ha organitzat un seguit