Ací teniu una mena de salutació, avisant de la nova etapa de L’Internauta, l’inici de la qual és simplement imminent. Saül Gordillo diu que això és la Revolta 2.0. Doncs la fem perquè podem. Simplement.
I gràcies pel vostre suport.
(La setmana vinent més: web, podcast, iTunes i sopreses vàries…)
Avui hem estrenat una nova proposta a la redacció. A partir d’ara cada primer dimarts de mes acollirem una tertúlia informal organitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. Es tracta simplement de prendre un cafè de bon matí amb la presència de membres del propi grup i un convidat, que en aquest cas i per a començar ha estat Jordi Barbeta, de La Vanguardia.
Com era d’esperar l’actualitat política ha marcat el debat, més encara quan hem sabut que el president Montilla convocarà eleccions pel 28 de novembre que, ja és mala sort, és el dia del meu aniversari. Però com que la cosa està moguda hem tingut temps de xerrar de moltes més coses, sobre la professió i el país. Espere que la iniciativa prenga cos perquè ha estat realment interessant i agradable.
Després de setmanes de vacances comença la rutina escolar. Tots dempeus de bon matí, activitat febril a la cuina, a la dutxa, portes claus? i bitllet de metro? La monotonia que tant pesada es farà al pic de l’hivern avui pot arribar a ser encantadora i tot. És el primer dia i això es nota en una certa eufòria per anar a col·legi que ja s’anirà esvaint de forma lògica conforme passe el temps…
Bon dia pel matí.
Després de passar-me tot el cap de setmana treballant decidisc que aquesta és la prova definitiva que s’han acabat les vacances així que em toca treure’m la barba. Com sempre això provoca una certa polèmica familiar i la meua menuda afirma que no té cap sentit que em deixe la barba a l’estiu i que en tot cas ho hauria de fer a l’hivern. Té raó. Però fa tants anys que la barba marca per a mi l’estiu que ara canviar de costum em costaria massa…
Avui hi ha la crida a escriure sobre Vicent Andrés Estellés. He fet moltes voltes pensat què en podia dir. El ‘Llibre de Meravelles’ va ser el primer llibre d’adult que vaig comprar i encara el tinc, ara mateix, ací a la vora de l’ordinador. Han passat massa anys i massa coses que em lliguen al poeta, veí per tantes coses, de Burjassot.
Però al final he decidit enllaçar-vos aquest apunt que ja vaig escriure al març de 2007, després de gaudir d’un recital de poesia a Nova York on Lou Reed va llegir en anglès ‘Les nits que van fent la nit’. Poques vegades m’havia sentit més orgullós com a valencià i com a lector d’Estellés que aquella nit veient com de la mà del músic i cantant el poeta conquestava Nova York. Si el voleu llegir doncs…
Escapada ràpida (això del TGV fa dentetes, si arribava a València…) a Les Borges Blanques. Presenten la nova etapa online del quinzenal en paper Som Garrigues, que aposta per la web i les xarxes socials. Com que em convoquen i em criden els de Can Antaviana no puc dir que no.
Els antavianos no només són uns autèntics genis d’internet sinó que són de la millor gent que m’he trobat mai. Són seriosos però no senisos. Són rigorosos però creatius en extrem. Són gent normal i lluiten per ser-ho.
Malgrat el poc temps n’he tingut per a visitar La Borrassa, l’espectacular centre tecnològic al centre de Les Borges on hi ha també la redacció de Som Garrigues i que recupera i actualitza un concepte que tenien fa molts anys ja i que l’Assumpció va batejar com Olivera Valley. Només puc dir que em va deixar bocabadat. Allà mateix, al mig del carrer, van parar cadires i taules i vam fer una presentació, mig-debat de les més agradables que recorde en molt de temps.
Hi ha gent en aquest país que no ens la mereixem i ells, i la gent que hi ha al voltant d’aquestes iniciatives, en són uns. Potser per això tornava en el tren i m’anava repetint a mi mateix ‘què bons que són, redéu, què bons…’
Des de que anit es va començar a escampar per la xarxa que la direcció de Catalunya Ràdio havia decidit suprimir L’internauta de la graella he viscut unes hores molt trasbalsades. Hi ha hagut una reacció d’afecte cap al programa que m’emociona i que no puc agraïr com voldria. Tinc la bústia i el Timeline del twitter plens a vessar i m’inunden els missatges del Facebok. De fet fins i tot hi ha qui ha creat grups reclamant-ne el retorn. Ho agraïsc de tot cor. Molts amics m’han telefonat i ho han fet també companys i professionals de la casa i d’altres llocs que m’estime i que admire. Hi ha hagut paraules i gestos que no oblidaré mai. Ho torne a dir: gràcies.
Vint-i-quatre hores després encara no sé què faré però ja sé, ja ho sabem tots, que L’Internauta seguirà. Efectivament, com diuen els de la Revolta 2.0 no necessitem de les torres d’emissió. Estic d’acord amb això. Ignore quina audiència tenia el programa per la ràdio ‘antiga’ (com tantes altres coses mai no m’ho van dir) però les xifres del podcast parlen prou clar: l’internauta ja era un podcast que també l’emetien per ones. Ho tenim fàcil, doncs.