L’edició digital de l’Avui ha canviat radicalment, a pitjor al meu criteri, fusionant-se amb la del Punt en una amalgama (potser provisional) que en res millora les capçaleres anteriorment separades. Sembla més lògic en una situació deficitària que fos l’edició en paper del diari Avui la que desaparegués i subsistís almenys la versió electrònica, més
“Gelosia. L’altra vida de Catherine M.”, de Catherine Millet, Editorial Empúries, Barcelona, 2010. Quan fa uns anys vaig llegir el llibre que la va projectar com a escriptora, “La vida sexual de Catherine M.”, (2001) em va sobtar el personatge, la seva complexitat i la transparència amb la que narrava la seva vida sexual. Aquesta segona
Amb l’estiu que ja s’anuncia torna a venir de gust fer el ressopó a la fresca, fer-la petar acompanyant la conversa amb àpats lleugers que facilitin la conversa amena i entranyable. Quan era xiquet m’agradaven les nits, quan havent sopat, tota la famíla agafava cadascú la seva cadira i tothom baixava al carrer a xerrar
Avui s’escau el vint-i-cinquè aniversari de l’adhesió del Regne d’Espanya (així és com hom coneix l’Estat espanyol a Europa), justament en un moment històric on està més aprop que mai de quedar despenjat dels estats capdavanters de la Unió Europea. Vint-i-cinc anys és una etapa prou llarga com per poder fer un balanç de
Avui s’ha conegut el document de treball que el govern espanyol presentarà a empresaris, sindicats i partits per a la reforma del mercat laboral. Atès el desacord entre els agents socio-econòmics, possiblement el President Rodríguez Zapatero optarà per aprovar les mesures mitjançant un decret-llei. Sense entrar a valorar la seva bondat aquesta incapacitat de trobar
El campionat mundial de futbol que comença aquest cap de setmana a Àfrica del Sud té com a equip favorit -segons la premsa esportiva espanyola- a “la roja”. En època de crisi econòmica i institucional, les forces de l’ordre establert apel·len a l’espanyolisme futbolístic per mirar de passar entretinguts el mal tràngol. Els diaris esportius,
Ahir, El País publicava un article del filòsof francès -d’origen jueu- Bernard-Henry Lévy (Beni-Saf, Algeria, 5 de novembre del 1948) titulat “Israel-Gaza: alto a la desinformación” que mereix algunes reflexions. Bernard-Henri Lévy acabava el seu article amb un toc d’alerta: “Confusión de una época en la que se combate a las democracias como si
Ahir al vespre vaig tenir ocasió de participar en el programa de debat “Plató 2.0” d’Euskal Telebista en representació de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel. Els altres convidats foren: Tamer Birawi (palestí resident a Euskal Herria), José Martín Pérez de Nanclares (catedràtic de dret internacional públic de la Universitat de Salamanca), Teresa Aranguren (periodista), Jofre
Alemanya és l’Estat més fort econòmicament de la Unió Europea, un referent democràtic i un exemple a seguir per part dels altres Estats en la lluita contra el dèficit. El pla d’austeritat que ha presentat avui la presidenta Àngela Merkel està ben pensat i no és pas fruit d’improvisacions com les del president espanyol José
Avui, Ramon Felipó i Oriol fa seixanta anys. Una colla d’amics l’hem felicitat a través del facebook, i jo -a més- li vull dedicar aquest apunt. Vaig conèixer en Ramon a la Universitat de Barcelona la tardor de l’any 1975. Entre els reduïts cercles dels militants independentistes en “Gregor” (aquest era el seu nom
“Pourquoi nous n’aimons pas la démocratie”, de Myriam Revault d’Allones, Éditions du Seuil, París, 2010. En aquest assaig de filosofia política l’autora s’endinsa en les raons per les quals els ciutadans que viuen en estats democràtics -especialment els occidentals- senten desafectació envers el sistema que els permet, entre altres drets, criticar-lo lliurement. La caiguda del
Mitjançant facebook i la xarxa blocaire autòctona s’ha engegat una campanya per mirar d’evitar el tancament de la Llibreria Catalana de Perpinyà (http://www.llibreriacatalana.com/). La crisi econòmica afecta també aquest establiment cultural privat que des de fa una colla d’anys, gràcies a la perseverança de Joan Miquel Touron, és punt de referència de la catalanitat a
El 31 de maig del 1410, moria el darrer rei del casal de Barcelona, Martí dit “l’Humà”, una efemèride que ha passat sense cap commemoració institucional, ni patriòtica. Només l’amic Josep Maria Vall Comaposada, editor i erudit, ha dictat una conferència amb el títol que encapçala aquest apunt que serà publicada ben aviat. L’oblit,
Dos amics, per vies diferents, em fan arribar missatges de suport a l’empresa catalana productora de la marca de cervesa Moritz atès que és objecte d’assetjament mediàtic per part de la “brunete” periodística espanyola. Doncs, això, fem país a base de cervesa (Moritz i altres d’autòctones). Aquí va la crida a la solidaritat als patriotes
Arran de la crisi de dimensions planetàries que ha desfermat l’abordatge de la marina israeliana a “la flotilla de la llibertat”, i a mesura que es van coneixent detalls de l’operació i es van desplegant les repercussions diplomàtiques, hi ha dos actors que mereixen una especial consideració. Em refereixo a la connexió Madrid-Ankara. Madrid lidera el