L’edició digital de l’Avui ha canviat radicalment, a pitjor al meu criteri, fusionant-se amb la del Punt en una amalgama (potser provisional) que en res millora les capçaleres anteriorment separades.
Sembla més lògic en una situació deficitària que fos l’edició en paper del diari Avui la que desaparegués i subsistís almenys la versió electrònica, més lliure i àgil. Però la decisió dels nous gestors del diari han optat per la solució inversa.
No solament es tracta d’una qüestió formal o econòmica sinó que tot apunta a que som davant el preludi de la devaluació de l’Avui com a finestra del pensament polític català contemporani, un dels pocs referents de la cultura nacional enmig d’un panorama mediàtic hegemonitzat pels mitjans addictes a l’ordre espanyol.
L’Avui va sorgir de la subscripció popular l’any 1976, per Sant Jordi significativament, mai va arribar a tenir al darrera un nucli fundacional econòmicament sòlid i amb visió estratègica nacional. Va acabar subsistint a base d’ajuts institucionals i menystingut pel progressisme anacional hegemònic entre nosaltres, precisament el mateix que l’ha dut de la mà a l’absorció per part del Punt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Catalunya està patint un greu declivi econòmic.
A mi personalment m’agrada més el format i l’estil de l’Avui que no pas el del Punt de la seva darrera versió que molt s’assembla a un diari comarcal com el Regió7. El darrer Punt és barrejat i confós. El Regió7 pretén ser el diari de la setena regió -ells en diuen Catalunya Central, terme per a mi molt desafortunat ja que la meva Catalunya Central coincideix amb tot el Principat, essent la Catalunya del Sud el País Valencià i la del Nord la que hi ha a l’altra vessant de la serralada dels Pirineus- com deia el Regió7 pretén ser … però acaba essent un diari centrat en Manresa i la seva comarca i amb petites informacions de baixa estofa.
Hi ha intenció per part dels nous gestors d’escanyar l’Avui? o tal vegada de fer-lo més d’esquerra per dir alguna cosa?
Catalunya pateix una sagnia diaria d’uns 40 milions d’euros pel cap baix, això no és endebades, Catalunya s’està empobrint a marxes forçades. Per no tenir no tenim ni una xarxa de distribució de revistes en català el que ens obliga a recórrer al sistema de subscripcions.
Molts catalans pro actius, també per motius econòmics ens refugiem en la lectura de la premsa a través d’internet.
Ja fa anys, des de l’aparició de l’Avui, la premsa comarcal com el Regió7 abans esmentat, i també el Punt han esdevingut una forta competència al Diari Avui.
Davant de tots aquests factors els catalans haurem de buscar sortides a les nostres debilitats. Serem capaços de trobar camins pel nostre reeiximent?
Res no és endebades: O avances o retrocedeixes!
El nostre primer handicap és la nostra submissió a Espanya i d’això, el Sr. Renyer, responsable d’aquest blog on estic fent el comentari al seu darrer post, ho sap més bé i més a fons que molts.
D’entrada quan assolim trencar amb aquest maldestre estat espanyol disposarem de recursos i lleis per poder ajudar estratègicament el nostre país a refer-se en molts sentits: Premsa, revistes, TV (lliure per cert), llengua, cinema … i tantes altres coses que ara veiem enfonsar-se davant dels nostres nassos sense poder-hi fer res.
Cert, cal que lluitem dia a dia a fer les coses amb encert, intel·ligència i a fer-les bé. Aquestes qualitats no ens manquen pas als catalans, però en tota situació o vas endavant o de mica en mica vas reculant, per això el que més ens cal és un salt “quàntic” vers la Independència, hem de sumar energies i sinergies per poder fer un salt fort, una ruptura amb allò que principalment ens tenalla.
Serem capaços? Podrem?
Encara que ara em pugui semblar que canvio de tema us diré que avui he tingut un mal pensament: Per la manera com han estructurat dins l’estat espanyol el tema de les Caixes d’Estalvis que tots sabem que amaga un rerefons profundament polític de l’unionisme espanyol, m’ha passat pel cap, al veure estranyes fusions de Caixes catalanes amb
Caixes andaluses i castellanes, mentre feia cua per tapar els meus números vermells, m’ha passat pel cap que potser alguns directius d’aquestes Caixes havien col·laborat voluntaris en aquesta mena d'”unionisme” bancari pro espanyol.
Si no és així és que les Caixes corren, com jo, a tapar els seus números vermells.
Mentre tot això ens passa … mentre esdevenim a marxes forçades la darrera regió espanyola, els nostres polítics callen i ignoren la fuita anyal de 22.000 milions d’euros cap a Madrid, més tots els beneficis i cotitzacions que se’ns emporten empreses com l’emblemàtica Gas Natural amb despatxos i centrals a Madrid, i així milers d’empreses i companyies d’assegurances entre altres.
Lliures d’Espanya les coses seran molt millors i diferents, l’Avui i el Punt vendran molt més i Catalunya esdevindrà un dels millors i primers països europeus.
No us sembla, no ens sembla, que aquest escenari val la pena?
Endavant, catalans, Catalunya serà nostra! serà rica! i serà plena!
Sr. Renyer, atentament i agraït per la vostra constant lluita,
Salvador Molins Escudé, Membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.
Amigo Jaume:
No he visto cómo han quedado las ediciones impresas de ambos periódicos tras la fusión “digital”, ya que ninguno de ellos llega a donde yo vivo, Donostia. La edición digital que he recibido hoy por primera vez me parece bastante penosa y difícil de leer. Tal vez haya que acostumbrarse.
Me da la sensación que han intentado hacer una superposición de ambos, no una amalgama y menos una síntesis. Esperemos que sean capaces de pulirla y dejarla más inteligible.
Lo peor sería que fuera realidad la idea que apuntas del “preludi de la devaluació de l’Avui com a finestra del pensament polític català contemporani, un dels pocs referents de la cultura nacional enmig d’un panorama mediàtic hegemonitzat pels mitjans adictes a l’ordre espanyol”. Tampoco me extrañaría demasiado.
Muy interesantes y acertados, en mi opinión, los comentarios de Salvador Molins. Completamente de acuerdo y endavant.
Besarkada bat