Quan semblava que Xavier Garcia Albiol havia de passar a la història per ser “el del cop de puny” (poca broma: el seu partit no només no el va fer plegar sinó que fins i tot el va justificar i per això continua fent carrera), l’home ha aconseguit superar-se. Realment, no sé què hem de
Des de Gent de Gramenet continua la bona feina. Aquest excel·lent reportatge s’acosta a uns veïns afectats per una expropiació que es troben reubicats en pisos defectuosos, sense possibilitat d’escripturar-los i, més que desatesos, fins i tot burlats. Quan es parla de la gestió municipal dels socialistes catalans caldria tenir presents casos com aquests. Això
Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus i primer secretari del PSOE-C de Reus, ha publicat un apunt al seu bloc personal on valora la consulta deta el 25 d’abril a la ciutat. Quatre paràgrafs en què comença mostrant-se satisfet amb la normalitat democràtica amb què es va fer la consulta, felicitant-se per la imatge positiva
449.312 persones (19,4% sobre el cens) constitueixen, fins ara -cal insistir-hi molt: fins ara; falten encara Sabadell, Mataró, Cornellà, Barcelona, etc.- el gruix del vot fidelitzat. Quan els partits fan enquestes o analitzen l’evolució dels seus resultats electorals solen parlar de vot fidelitzat per definir aquell perfil de votant amb el qual el partit pot
Surto d’Eindhoven amb uns vint minutets de retard. A l’anada havia anat tot massa bé. Tant és, però. Encara conservo l’hàbit de tenir un marge de tolerància. Arribada a l’aeroport de Girona cap a ¾ de 4. El bus Aeroport-Mataró no surt fins a les sis, de manera que exploro alternatives que em permetin estalviar
Això s’ha acabat. Holanda ha decidit. Més d’un centenar d’holandesos s’han acostat a votar avui a Àmsterdam. 106 persones han dit que volen que Catalunya sigui un estat i una sola persona ha dit que no, que ja li va bé com estan les coses. Com que el món és petit, al pati del museu
Acabo de fer-ne una foto de l`interior i l’he enviada al twitter. És un edifici modern, arquitectònicament espectacular. En Miquel Marzabal m’ha aconsellat que hi tragués el cap i realment val la pena. L’accés a internet és lliure, amb moltíssims punts de connexió i il·limitat. Aquí tot és a punt perquè demà es faci la consulta
Si tot va bé i no hi ha més ensurts ni núvols de cendres ni vols cancel·lats, aquesta matinada volo cap als Països Baixos per fer costat a en Miquel Marzabal i les persones que han organitzat Holanda Decideix. Ahir a La Placeta de Ràdio Arenys, cap a quarts d’una, deia que estava amb l’ai
I tant, que és una onada decisiva! I arriba en un moment que fa venir ganes de votar. L’acolloniment polític general de la majoria de partits catalans se centra ara a provar de distreure’ns amb la renovació del TC. La qüestió és anar-se traient conills del barret, anar dissimulant i provar de desviar l’atenció cap
Ves per on, ara penso en el col·lectiu dels taxistes que treballen a Catalunya. No és un món que conegui especialment, però resulta que de sobte em crida l’atenció. D’una banda, em pregunto què deuen pensar de les repercussions que han tingut per a la seva imatge com a professionals les declaracions del gerent de
Compatriotes, Us agraïm l’atenció i la tensió d’haver estat amatents per fer, avui, un Acte de Sobirania a la Plaça de Sant Jaume. Un cop més, el Tribunal Constitucional no ha estat a l’alçada de les expectatives que havia generat i s’ha mostrat incapaç d’emetre una sentència sobre els recursos contra l’estatut presentats fa més
Us proposo dos vídeos que diuen coses diferents. El primer, el que s’ha fet amb la intenció d’aplegar-nos a Ginebra el proper 8 de maig. Hi apareixen diverses persones amb diversos missatges que reforcen la conveniència, l’encert i la necessitat d’anar a la seu de Nacions Unides com un pas més dins del procés, un
Segueix creient allò que li manen i ordenen des del PSOE? Segueix el camí de la seva pròpia perdició creient que és el camí de la glòria? Segueix creient que tots plegats som ximples? Segueix fent cas de Zaragoza i de Collboni creient que això el portarà a ser reelegit president? M’arriba a sorprendre el
Avui diumenge, 4 d’abril de 2010, la suma de les visites a la portada i les visites a les entrades ha assolit i superat la simbòlica xifra del milió. Altres ja fa temps que hi han arribat des que el juliol de 2006 els blocs de Vilaweb van posar en marxa els comptadors. Jo hi
A l’Avui coincideixen Anna Simó, que valora les males expectatives d’ERC, i David Madí, que dóna per tècnicament impossible una majoria absoluta de CiU. El contingut de les dues intervencions em sembla simptomàtic i esperançador. És bo que a Esquerra es faci aquest tipus d’anàlisi i que es posi com a condició “la convocatòria d’un