Blog d'en Xavier Mir

I tant, que és una onada decisiva! I arriba en un moment que fa venir ganes de votar. L’acolloniment polític general de la majoria de partits catalans se centra ara a provar de distreure’ns amb la renovació del TC. La qüestió és anar-se traient conills del barret, anar dissimulant i provar de desviar l’atenció cap a altres coses. Però les consultes arriben inexorables i més d’un milió de persones podrà votar.

240.850 persones ja han votat SÍ a la independència en les consultes anteriors. Això ja no és una enquesta ni una prospecció de vot ni res. Són vots emesos i vots la validesa dels quals ningú no ha qüestionat ni podrà qüestionar mai. Sense cap ànim d’establir un llistó o generar expectatives, és probable que la nit del 25 d’abril ja es pugui parlar de més de mig milió de vots favorables a la independència. I això, sense haver entrat encara a Barcelona.

La xifra total de vots emesos que podrem esgrimir la nit del 25 tindrà la força de l’evidència. Moltes persones encara tenen la percepció que aquestes urnes són només simbòliques, que ara fem un gest d’autoafirmació sense transcendència, un brindis al sol, que diuen alguns. Però no és així: estem escrivint aquesta xifra. I l’estem escrivint amb recursos autogenerats i autogestionats. Estem empenyent carrer amunt un cotxe que volem engegar. Quan hàgim arribat a dalt, tothom s’oblidarà de la nostra suada i tothom s’apuntarà a conduir el cotxe. Aleshores serà el moment de gaudir de l’espectacle. Però el moment d’empènyer és ara.

El 25, a votar. El 8 de maig, a Ginebra. El 12 de juny, a la concentració de la PDD. I el 4 de juliol, a la Conferència Nacional. Jo “segueixo creient” que, tal com ens diuen des d’Acte de Sobirania, aquest és el full de ruta per als propers mesos.