La consulta de Reus partia d’un cens de 70.479 persones si excloem ara, a fi de poder fer la comparació que proposo, menors de 18 anys i estrangers. D’aquestes persones, 12.248 han exercit el seu dret de vot i majoritàriament ho han fet a favor del sí (90 %). Les urnes han acollit 11.878 vots favorables a la independència, inclosos -ara sí- els d’aquells dos col·lectius abans exclosos. No podem fer una extrapolació exacta per saber quants d’aquests vots s’haurien de restar del còmput perquè són de menors de 18 anys o estrangers, però segurament ens situaríem per damunt, encara, dels 11.000.
A les darreres eleccions municipals, el 2007, la participació a Reus es va concretar en 35.259 vots, certament, gairebé el triple. D’aquests, però, els obtinguts pel PSOE-C de Pérez van ser 12.091. Estem parlant d’un miler de vots de diferència. Dotze mil vots van fer possible i legítim que Pérez fos alcalde de Reus. En canvi, i segons l’alcalde mateix, onze mil vots demostren que l’independentisme és minoritari. Un miler de vots fan que no sigui un alcalde minoritari?
Amb tot el respecte que calgui, sospito que Pérez ja tenia decidit, fa molt de temps, que escriuria el que ha escrit: a ell i al seu partit els convé estendre el missatge que l’independentisme és minoritari, fins i tot fent jocs malabars amb l’evidència d’unes xifres que parlen per si soles. Estic d’acord que el respecte a l’opinió discrepant dels altres és la primera regla de la llibertat, però quina posició ocupa l’honestedat en l’escala de valors de l’alcalde Pérez?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bon article! Sovint hem d’analitzar les dades correctament perquè no ens prenguin el pèl. Aquest anàlisi demostra que ho intenten fer dia sí dia també. És una llàstima que aquest alcalde hagi tret 1000 vots de més, no se’ls mereix perquè els seus 12.000 vots no representen ni una quarta part de la població de Reus.