Blog d'en Xavier Mir

Quan semblava que Xavier Garcia Albiol havia de passar a la història per ser “el del cop de puny” (poca broma: el seu partit no només no el va fer plegar sinó que fins i tot el va justificar i per això continua fent carrera), l’home ha aconseguit superar-se. Realment, no sé què hem de fer els pobres i desgraciats ciutadans dels Països Catalans per poder-nos desempallegar de manera profilàctica i irreversible de certa púrria política que ens ho embolica tot. Ara ha tocat el rebre als romanesos. Arriba un moment que un no sap si la qüestió és aconseguir que es parli del candidat encara que sigui per mal, si és una maniobra programada per distreure’ns de les consultes del 25 d’abril o si tot plegat té altres raons que se m’escapen, però desitjo amb tot el pes de la meva ínfima individualitat personal i política que aquest individu se’n vagi a fer mal en alguna empresa on pugui provocar pèrdues milionàries que algun padrí o tiet eixugui d’amagat.

Sense sortir de Romania, em trobo a La Vanguardia aquesta altra perla, un reportatge de Rubèn Izquierdo en què se’ns explica que en Josep Miquel Vinyals treballa des de fa tres anys a Timisoara i que té un interès especial a desmuntar la imatge de delinqüència que té el país entre els empresaris espanyols que s’hi volen instal·lar. Aquest, doncs, no seria gaire bon amic d’en Garcia Albiol. Vinyals destaca la multiculturalitat de Timisoara, l’alt nivell d’idiomes i altres aspectes amb els quals segurament estaria d’acord. Sense haver estat (encara) a Romania, també em tempta més Timisoara que no pas Bucarest. Però el que em fa gràcia del reportatge no és l’entrevista transcrita sinó el vídeo que s’hi afegeix.

Vinyals explica que hi ha organitzat una vetllada de Sant Jordi per anar-hi introduint els costums catalans. Bé. Lloable. Parla d’autors “principalmente catalanes pero tambien castellanos en general de toda España”. Primera sospita: què vol dir “castellano en general?” A l’Estat espanyol hi ha castellans, catalans, bascos i gallecs. Ni en general ni en particular, no? Bé, deixem-ho córrer. Anem per la llista d’autors que mostra. Comença amb Josep Pla, un clàssic de la narrativa sempre exportable. O potser aquell autor català que sempre cal citar per pur compromís, perquè com a mínim surti un català? Efectivament, tot seguit vénen la resta d’autors (“autores mucho más modernos y conocidos de la gente joven en Catalunya” -ai!): Eduardo Mendoza, Carlos Ruiz Zafón, Javier Cercas, Ildefonso Falcones, Muñoz Molina, Gonzalo Torrente Ballester, etc.

Crec que m’he explicat, oi? Els romanesos no són com els pinta en Garcia Albiol i per això s’han queixat. La literatura catalana no és com la pinta en Josep Miquel Vinyals, i no sé si per això es queixarà algú. Jo, si més no, provo de fer-ho des del meu bloc. La tria de llibres és clarament esbiaixada en favor dels catalans castellanoparlants. No nego que aquesta realitat existeixi, però sí que critico el pes que hi dóna Vinyals. Tant de bo algun romanès o alguna romanesa es pogués acostar a l’empresa del Sr. Vinyals per demostrar-li que, malgrat aquesta visió esbiaixada de la cultura catalana que ell vol vendre, hi ha gent a qui no resulta tan fàcil prendre el pèl, gent que sap perfectament que la cultura catalana és una altra cosa.

Que la cultura catalana no és la cultura espanyola que es fa a Catalunya i que es ven al costat dels clàssics avorrits que t’obliguen a llegir a l’escola; que el Tirant és nostre, Llull és nostre, Eiximenis és nostre, el Curial e Güelfa és nostre, Jaume Roig és nostre, com ho són  Verdaguer i Carner i Espriu i Vicent Andrés. I el dia que descobreixin que el Quixot i La Celestina i el Llàtzer de Tormos i Garcilaso i tants altres també són nostres, els pot agafar un cobriment de cor. Pel proper Sant Jordi a Timisoara, que convidin en Jordi Bilbeny, que els posarà al dia.