Segueix creient allò que li manen i ordenen des del PSOE? Segueix el camí de la seva pròpia perdició creient que és el camí de la glòria? Segueix creient que tots plegats som ximples? Segueix fent cas de Zaragoza i de Collboni creient que això el portarà a ser reelegit president?
M’arriba a sorprendre el desastre de campanya que estan fent els socialistes des del punt de vista de la comunicació. Segons El Punt, “Montilla reivindica el seu esforç personal i polític amb el país per ser reelegit president“. Doncs em penso que si no té alguna cosa més per oferir, som molts els qui podem presentar esforç personal i polític. Molts. Per exemple, tots els qui han estat organitzant i organitzen les consultes, totes aquestes persones que ell precisament, Montilla ni més ni menys, ha qualificat d’irresponsables [enllaç a l’ABC]. Per a La Vanguardia, “Montilla abre precampaña con la certeza de que ganará las
autonómica“. Certesa? D’això no en diuen tenir més moral que l’alcoià? El PSOE-C té 37 diputats i cap enquesta no reflecteix el més mínim augment en intenció de vot. Fer aquesta mena d’afirmacions no és només un error sinó que entra en el terreny del ridícul, del temerari i de l’inconscient.
I si teniu paciència per veure el vídeo que n’han fet, veureu quina és la capacitat d’empatia, de connexió i de lideratge que exerceix aquest candidat. Només començar ja diu que “els nostres adversaris gairebé donen per guanyades aquestes eleccions”. Qui són aquests adversaris? Que jo sàpiga, només CiU parla de guanyar les eleccions. Els altres no són adversaris? El PP no és un adversari per a Montilla? Esquerra tampoc? El plantejament és tan prim i tan feble que sembla que se l’hagi d’endur la primera ventada. I quan no porta gaire més d’un minut ja s’entrebanca i és incapaç de dir “catalanes i catalans” i li surt una mena de “que tal andas” que traeix la seva inseguretat. Pitjor, francament, no crec que es pugui fer. Si les coses no canvien, jo ja m’animaria a començar a fer apostes. D’entrada, si “segueix creient” d’aquesta manera, continuarà caient. Dubto que tregui més de 35 escons. I a partir d’aquí, a “seguir creient”, que la fe és l’última cosa que s’ha de perdre en aquesta vida. Abans es perden vuit o deu escons que no pas la fe. Això sí: demanaria als companys socialistes que continuïn penjant els vídeos, que em resulta la mar de distret comentar-los al bloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser. O de la falla de L’Hospitalet, potser.
Xavier és que ets un incrèdul ‘senisso’ amb el pobre Jóse…hahahaha.
Enhorabona pel mil·lió llarg….
Quan diu “jo penso” hauria de dir “jo llegeixo”.
La pregunta és: Com ha pogut arribar a “president” aquest guiñol?…i només amb 37 diputats?.
La resposta tots la sabeu.
No ens hem de tornar a deixar embaucar.
Quan Montilla diu que guanya és perquè dóna per descomptat que ERC li donarà suport, cosa que és òbvia com tothom sap. Si el tripartit suma, Montilla tornarà a ser president. Es per això que jo, que fa quatre anys vaig votar Carod, ara votaré Reagrupament o Laporta.
En català creure=obeir.
No és el mateix dir “Hi segueixo creient” que “Segueixo creient”. Ja ho va dir bé, ja. I hi és ben coherent.
Per tant, sí a la teva pregunta “Segueix creient allò que li manen i ordenen des del PSOE?”
No podem dir que enganya.