Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956) és el secretari general de la Diputació de Girona, amb una llarga trajectòria professional que acredita la seva válua i el paper decisiu que ha tingut en la modernització de la funció pública local a Catalunya en els darrers anys. Amb Juan Ignacio Soto, he coincidit en moltes jornades,
En la darrera setmana s’han celebrat tres eleccions en àmbits professionals i territorials ben diferents del nostre país: la Universitat de València, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, i en totes elles han guanyat les opcions addictes a l’ordre dominat -espanyol o francès- i han estat derrotades les candidatures de regeneració
Ahir al vespre vaig participar en un acte divulgatiu sobre el dret d’autodeterminació del poble català organitzat pel col·lectiu Súria Decideix. Amb la vista posada a la consulta convocada pel 25 d’abril vinent, una seixantena de persones van assistir al teatre del Foment Cultural a la xerrada sobre el dret d’autodeterminació que va presentar -en
Aquest matí s’ha celebrat el primer encontre CatDem per a la regeneració catalanista, cloent un període de dos anys de debat amb unes propostes esperançadores. De regeneració també n’han parlat altres formacions, com ara Reagrupament, amb un resultat frustrant. Ara CDC reprèn aquest missatge que troba bona acollida social si va acompanyant de plantejaments rigorosos
Els catalans, dividits entre dos estats dominadors -el Regne d’Espanya i la República francesa- estem allunyats dels cercles reals de poder en tots els ordres. També en el que fa referència a les intrigues cortesanes: som més súbdits que ciutadans i ,en tot cas, espectadors de les trifulques que amaneixen -i influeixen- en els canvis de
Avui s’escau el sisè aniversari dels atemptats del terrorisme gihadista contra els trens de rodalies de Madrid, una data per a la remembrança col·lectiva i per a prendre consciència de les dimensions -reals i potencials- d’aquesta fenomen i desacreditar les teories de la conspiració que contribueixen a difuminar-lo. Poc després dels atemptats de l’11
L’estiu del 2007 hi va haver a Barcelona una gran apagada elèctrica provocada per la pèssima gestió de les companyies espanyoles (ENDESA i REESA) que tenen el monopoli de fet d’aquest servei a Catalunya. La indignació ciutadana va contrastar amb la pusilànime actitud dels diputats catalans que van ésser incapaços de rebatre l’arrogància fatxenda amb
José Luis Rodríguez Zapatero, pot vantar-se de que avui s’escau el segon aniversari de la seva segona victòria electoral a les eleccions a Corts espanyoles, però potser intueix que entra en la fase terminal del seu mandat. D’aquí a dos anys, a les eleccions del 2012 -si és que no les ha d’avançar-, hi concorrerà
Avui, hom celebra arreu del món el dia de la dona treballadora: posant-hi nom, i concretant el significat d’aquesta commemoració, Fàtima Ghailan personifica el sentit d’aquesta jornada. Fàtima Ghailan és una ciutadana catalana resident a Cunit on treballa com a mediadora cultural amb la comunitat musulmana. El seu nom ha transcendit a l’opinió pública arran
“Le meilleur des mondes” fou una revista de pensament polític, nascuda l’any 2006 a França, impulsada per una colla d’intel·lectuals com Mohamed Abdi, Pascal Bruckner, André Gluksmann o Pierre-André Taguieff que publicà un total de 9 números abans de desaparèixer, dissortadament, l’any 2008. Els eixos ideològics eren la denúncia dels totalitarismes, passats i presents, especialment
“Les contre-réactionnaires. Le progressisme entre illusion et imposture”, de Pierre-André Taguieff, Éditions Denoël, París, 2007. Pierre-André Taguieff (París, 1946), és historiador de les idees polítiques i filòsof especialment dedicat a l’anàlisi de fenòmens contemporanis com el neofeixisme, el racisme, l’antisionisme i la judeofòbia, bàsicament a la societat francesa actual. Les seves reflexions són, però, aplicables a
Ahir, en un acte protocol·lari al palau de Pedralbes, el secretariat permanent de la Unió per a la Mediterrània va iniciar oficialment les seves activitats a Barcelona. Quin protagonisme hi tindrà Catalunya, una nació sense estat propi, en aquest fórum internacional ? D’entrada cap. No hi ha una estratègia governamental (per part de la Generalitat)
El teòleg suís Hans Küng ha publicat a Le Monde l’article amb el títol que encapçala aquest apunt: Les abus sexuels massifs auxquels des membres du clergé catholique se sont livrés sur des enfants et des adolescents, des Etats-Unis jusqu’à l’Allemagne en passant par l’Irlande, ne portent pas seulement à l’Eglise catholique un énorme préjudice
El Tribunal Russell sobre Palestina ha celebrat durant els darrers tres dies les seves sessions a Barcelona, resituant el cap i casal de Catalunya en el mapa de l’antisionisme global. Evidentment, el contingut de les deliberacions no té cap valor jurídic (ni cap mena d’autoritat moral), però sí que té un efecte polític innegable: resitua Barcelona
Antoni Furió i Diego (Sueca, 1958), catedràtic d’Història Medieval, candidat a rector de la Universitat de València a les eleccions que se celebren avui, no ha obtingut els vots suficients per a passar a la segona ronda. Ho lamento en el terreny personal i també en el polític. Vaig fer coneixença amb Antoni Furió