Ahir, en un acte protocol·lari al palau de Pedralbes, el secretariat permanent de la Unió per a la Mediterrània va iniciar oficialment les seves activitats a Barcelona.
Quin protagonisme hi tindrà Catalunya, una nació sense estat propi, en aquest fórum internacional ? D’entrada cap. No hi ha una estratègia governamental (per part de la Generalitat) per fer aflorar el cas català enmig de l’agenda d’aquest organisme nounat. El govern Zapatero va oferir la seu barcelonina no perquè reviscoli el cap i casal sinó com la pota espanyola de l’aliança de civilitzacions que intenta bastir amb la sola complicitat de Turquia.
Els diplomàtics forasters desplaçats a Bacelona centraran la seva atenció en el conflicte àrab-israelià: no és pas cap casualitat que el secretariat permanent l’integrin tres representants de la Unió Europea, un d’Israel, un altre de l’Autoritat Nacional Palestina i un darrer dels estats de la riba meridional del mare nostrum. Barcelona serà, doncs, els anys a venir escenari de negociacions rellevants cara a una pau negociada al Pròxim Orient i també de manifestacions antiisraelianes si el conflicte entra en una dinàmica bèl·lica. Dissortadament l’internacionalisme es pot superposar a l’independentisme.
Post Scriptum, 11 d’octubre del 2018.
El ministre espanyol José Borrell va vetar la participació del president de la Generalitat a un seminari organitzat per la Unió per la Mediterrània a Barcelona com va denunciar el govern català en aqueix comunicat. Avui s’ha fet pública la intervenció que el president Joaquim Torra tenia prevista i que s’ha fet arribar als assistents a la trobada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!