José Luis Rodríguez Zapatero, pot vantar-se de que avui s’escau el segon aniversari de la seva segona victòria electoral a les eleccions a Corts espanyoles, però potser intueix que entra en la fase terminal del seu mandat.
D’aquí a dos anys, a les eleccions del 2012 -si és que no les ha d’avançar-, hi concorrerà amb un balanç ben decebedor si hom compara allò que prometia al 2004 amb el que ha acabat fent al front del govern estatal. De “la Espanya plural” ni ell se’n recorda, i de la crisi econòmica només en sobresurt el seu propòsit de convertir Andalusia en la Califòrnia d’Espanya (previ pagament de la “deuda històrica“).
La reserva de vots rebuda en herència del “felipismo” s’esgota i passarà, previsiblement, a mans del Partido Popular. Al PSOE només li quedarà Catalunya, on el PSC gestiona fidelment l’ordre establert, amb la complicitat d’Esquerra, la formació que havia de fer avançar la causa independentista i que ha optat per la involució autonòmica i la priorització del progressisme abstracte enlloc d’encapçalar el concret -i comprometedor- conflicte nacional Catalunya-Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!