Avui, hom celebra arreu del món el dia de la dona treballadora: posant-hi nom, i concretant el significat d’aquesta commemoració, Fàtima Ghailan personifica el sentit d’aquesta jornada.
Fàtima Ghailan és una ciutadana catalana resident a Cunit on treballa com a mediadora cultural amb la comunitat musulmana. El seu nom ha transcendit a l’opinió pública arran de la recollida de signatures en contra seva per part de l’imam local tot qualificant-la de seguir una “conducta immoral”. Joan B. Culla en un article a El País (Aviñón-Cunit, ida y vuelta“, el 12 d’aquest mateix mes) ja denunciava l’actitud de l’alcaldessa y senadora del PSC (PSC-PSOE), Judit Alberich, que no va donar el recolzament que mereixia la Fàtima en nom de la dignitat de les dones front al totalitarisme religiós, en aquest cas islàmic.
El control sobre la sexualitat de les persones, especialment de les dones, és un dels mitjans de dominació social que exerceixen les religions proselitistes per imposar la seva hegemonia. Si bé el moviment feminista, amarat del tardoprogressisme d’arrel socialista, s’enfronta obertament a l’integrisme catòlic (ahir unes dotzenes de dones es despullaven de cintura cap amunt davant una concentració antiavortista front a una església de Barcelona), declina sovint de sostenir aital actitud davant l’integrisme musulmà. Potser, Fàtima Ghailan ha rebut en les darreres setmanes algunes mostres de suport, però el silenci al voltant del cas -pendent de judici- de la dona de Valls, a la que uns individus volien aplicar la xària pel seu compte, ha estat clamorós.
Certament, els problemes més comuns per a les dones catalanes són la violència domèstica i la desigualtat retributiva en el món laboral, reflexes d’una cultura masclista de dominació. Però no per això hem d’aclucar els ulls davant les situacions d’opressió que -fruit de la complexitat multicultural de la societat actual- tenen el seu origen en altres ordres socioreligiosos. I menys encara, com fa el pamflet “Dones en Acció” de Reus, a l’article “El rol de la dona i la seva responsabilitat en el canvi”, il·lustrar (amb una fotografia d’islamistes amb el rostre cobert i armats) el lema “És l’hora de l’acció, vaig conèixer que els somnis són possibles, aprenc del passat i escric una nova història del món”.
Post Scriptum, 9 de novembre del 2010.
“Nadie se atreve con el imán de Cunit”, així titulava la notícia El País del proppassat dijous 4 de novembre per referir-se a l’actitud temerosa encoberta d’aparent respecte que le administracions, Ajuntament i Generalitat, adopten respecte a l’imam condemnat per assetjament envers Fàtima Ghailan. El PSC local s’ha posat obertament al costat dels integristes, segons informa el mateix rotatiu en la seva edició d’avui.
Post Scriptum, 10 d’agost del 2011.
L’Audiència Provincial de Tarragona, mitjançant sentència de 20 de juliol proppassat, ha absolt l’imam de Cunt, Mohamed Benbrahim, del delicte de coaccions envers Fàtima Ghailan a què havia estat condemnat en primera instància. Defectes formals a la fase d’instrucció i indicis inconnexos que no s’caben de poder provar per a ser qualificats de delicte són a els fonaments que justifiquen l’absolució. L’advocada de Benbrahim, Maria José Canals, estudia denunciar ara Fàtima Ghailan per atemptar contra l’honor de l’imam, segons publica El Punt Avui de data 3 d’agost. La controvèrsia de fons entre la mediadora municipal i els seguidors de l’imam que li retreien no dur el vel islàmic fa del cas Fàtima Ghailan una qüestió oberta i de les conductes polítiques que s’hi han pogut apreciar se’n poden extreure lliçons cara al futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!