Els catalans, dividits entre dos estats dominadors -el Regne d’Espanya i la República francesa- estem allunyats dels cercles reals de poder en tots els ordres. També en el que fa referència a les intrigues cortesanes: som més súbdits que ciutadans i ,en tot cas, espectadors de les trifulques que amaneixen -i influeixen- en els canvis de correlació de forces dins dels ordres estatals que ens sotmeten com a país.
Mai he sentit cap interès polític pels “cotilleos de la villa y corte”, ni trobo cap mena d’atractiu en les giragonses dels Borbons de les quals ens informa púdicament el papanatisme “pijoprogre” que és dogma a TV(E)3. En canvi, sempre m’ha cridat l’atenció el teatre del bo que representa periòdicament l’aristocràcia republicana parisenca. L’any 1985, vaig fer estada la ciutat del Sena durant uns mesos, en ple mandat de Mitterrand, quan van esclatar dos afers ben diferents: el “Rainwob Warrior” i la “Pingeot”. L’aleshores president de la República era un mestre del cinisme que dominava les posades en escena davant els mitjans de comunicació. Personalment, m’agradava més l’estil auster de Michel Roccard, però cal reconèixer que Mitterrand era un artista de l’art de la política. A Barcelona només tenim figurants dels sainets escrits pels del “Polònia”. Ara que tot París va ple de rumors de crisi matrimonial Sarkozy-Bruni, des de la perifèria extra-hexagonal ens podem distreure amb les notícies -escadusseres- que arriben de la megalòpolis del nord més que amb les eixutes versions oficials provinents del Manzaneres, fidelment reproduïdes per “la nostra”. A la vista del nivell assolit pel debat polític a casa nostra, m’apunto als partidaris de Carla Gilberta Bruni Tedeschi (Torí, 23 de desembre del 1967). Com a catalans no en treurem res de donar-li suport (com tampoc de les moltes altres causes d’arreu que troben ressò entre nosaltres), però almenys -si acaba divorciant-se de Sarkozy- recuperarem l’enyorada interpret de “Quelqu’un m’a dit”, que tantes bones estones ens ha fet passar als que naveguem per l’edat madura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
he he he, molt bo, Jaume!