Que t’ho passis bé, que et diverteixis! Mira, no et dic pas Que siguis feliç! La fórmula no acaba de convèncer-me. Està bé això de ser feliç, però a mi no m’anima massa. I tu, quan em felicitis, desitgem també que m’ho passi bé, molt bé si vols. Ho prefereixo. Ser feliç no està malament. No
Gaspar Hernàndez acaba el seu programa del vespre amb un “Que tingueu una nit plàcida!”. Colofó que sintetitza a la perfecció l’atmosfera del seu programa. Una invitació a refugiar-se en el silenci, a calmar les aigües interiors i a deixar-s’hi bressolar en el viatge nocturn. Serenitat, abandó i allunyament de la convulsa activitat diària. Silenci,
Salvador Cot és un encertat comentarista polític. Agut, sempre percep algun replec de la situació que a la majoria ens havia passat desapercebut. En l’article d’abans d’ahir, Oblidant l’Estatut, destaca que la negociació del finançament no ha seguit cap model estatutari sinó el més tradicional del peix al cove, utilitzat ara pel tripartit com abans ho
Estirat sobre la tovallola, el sol m’amara amb la solemnitat que gasta el mes de juliol. Cap a les deu l’escalfor encara no és excessiva: relaxa sense atordir-me. En el meu vagareig mental en deturo en una idea molt recorrent. Penso que dedico massa hores a rebre sol; massa hores sense fer res. M’esperen llibres,
Plaer d’estiu. Potencia del sol i de l’ombra fresca. És una fresca càlida. Pot ser? Sota el tendal del bar, rere la platja reverberant i el blau sòlid del mar, l’ombra protegeix amb calidesa. Només a dos metres la cruesa del sol cau pesadament sobre la sorra i els cossos desprotegits. L’ombra em produeix un efecte sedant i
Segueix la pirotècnia mediàtica. Llumenetes de confusió entorn al nou finançament. El seny ha convertit en mesells als actors dels mitjans generals. David González, Gabancho, l’editorial de l’Avui i sobre tot el Periódico borden contra els que se sumen a “l’aplaudiment” general. Crucifiquen Laporta i ovacionen els sindicats d’obediència estatal. Concedeixen arbitràriament el certificat de “Societat
N’hi ha que demanen seny. Afirmen que el nou finançament suposa un pas endavant i un pas molt gran. Que no cal demanar la lluna. Un pas endavant? Home, faltaria sinó! Que tot el guany sigui no haver anat enrere, amb ben poca cosa s’acontenten alguns! Vaja quina manera de no-pensar o de pensar… malament!
Aquest finançament pràcticament només servirà per pagar deutes i dubto que siguin tots. Ni ens acostarà a resoldre el dèficit fiscal ni ens garantirà retornar a l’ordinalitat perduda després de tants anys de solidaritat forçada (oximoron). No em digueu pessimista ni negatiu. La realitat no és pessimista ni optimista, ni negativa ni positiva. I jo
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 En un apunt anterior vaig rebre aquest comentari firmat per JUAY: “Òbviament no tenim la obligació d’explicar als nostres pares quina és la nostra condició sexual, si bé tendeixo a pensar que tenen el dret a saber-ho. Algú que amaga la seva homosexualitat, no es converteix en heterosexual,
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 França. Diari oficial del 6 de maig darrer. A partir d’ara els treballadors francesos, així que detecten en ells un problema d’esgotament en el treball, hauran de dur a terme les mesures pertinents per resoldre’l. Iniciativa important que no ha rebut l’interès dels nostres mitjans. Ni tampoc dels