BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Segueix la pirotècnia
mediàtica. Llumenetes de confusió entorn al nou finançament. El seny ha convertit en mesells als actors dels
mitjans generals. David González, Gabancho, l’editorial de l’Avui
i sobre tot el Periódico borden contra els que se sumen a “l’aplaudiment” general.
Crucifiquen Laporta i ovacionen els sindicats d’obediència estatal. Concedeixen
arbitràriament el certificat de “Societat Civil” segons conveniència
ideològica.
No sé si m’entendreu, però jo avui necessito Espriu i Raimon.
“Mai no hem pogut, però, desesperar del vell vençut!”
“Caldrà que digui de seguida prou”
i es decideixi a administrar els seus propis recursos.
[Il.lutració de Joan Grau i Cànoves]
NOSALTRES SABÍEM D’UN ÚNIC SENYOR
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill
de fer
del seu silenci
mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
[segueix…]
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules
vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://www.goear.com/listen/0f02f1d/qu%C3%A8-ens-queda-Els-Pets
Què ens queda,venuts per una moneda
que ens han canviat per algunes
petites engrunes,
mesquines com insults a l´esquena.
Què ens queda,
on han marxat les idees
quan les parets només criden
consignes tenyides
d´un odi irracional que et mossega.
Anestesiats per la pudor
de la traïció
a tantes promeses
serem partíceps d´un futur
mediocre, eixut i fosc.
Què ens queda del que vam fer,
què ens queda del que vam ser,
què ens queda del que vam dir,
qui ens ha tornat un poble covard.
Què ens queda
sinó aquesta "patuleia"
d´escampadors de mentides
i perdonavides,
malalts de tanta mala consciència.
Fills d´un pactisme interessat
en oblidar
un passat que crema
callem, i aquest silenci amarg
delata el que ara som.
Què ens queda del que vam fer,
què ens queda del que vam ser,
què ens queda del que vam dir,
qui ens ha tornat un poble covard.