Plaer d’estiu. Potencia del sol i de l’ombra fresca. És una fresca càlida. Pot ser? Sota el tendal del bar, rere la platja reverberant i el blau sòlid del mar, l’ombra protegeix amb calidesa. Només a dos metres la cruesa del sol cau pesadament sobre la sorra i els cossos desprotegits. L’ombra em produeix un efecte sedant i em sembla fresca, però és una ombra d’estiu i a l’estiu escalfa fins i tot l’ombra. La sensació de sentir-se a recer i la cervesa fresca que m’acompanya preparen la ment i l’esperit per rebre les imatges del llibre i les emocions que n’emanen. M’hi poso i l’espectacle interior comença. Això a la cantina de la platja. A casa, però, tanco portes i finestres. El corrent d’aire porta sensacions de refredat. Serà la grip nova? Deixa-m’ho. És estiu i em capbusso en el gaudi estival.
Dedicat a l’Anna, una Mortadel.la molt preuada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin reguitzell de paraules més boniques, Narcís: “Plaer d’estiu. Potencia del sol i de l’ombra fresca. És una fresca càlida. Pot ser? Sota el tendal del bar, rere la platja reverberant i el blau sòlid del mar, l’ombra protegeix amb calidesa…”… “La sensació de sentir-se a recer i la cervesa fresca que m’acompanya preparen la ment i l’esperit per rebre les imatges del llibre i les emocions que n’emanen. M’hi poso i l’espectacle interior comença…”
I aquí tenim l’autoretrat de’n Narcís, blau com la mar, inquiet com les onades, llegint la remor de les paraules. Et veig assegut, empassant-te com un glop d’escuma blanca, les emocions que d’elles emanen.
Et veig a tu, senzillament a tu.
Ets tu…Pot ser? I tant que pot ser! I, m’agrada, m’agrada que ho mostris als altres.
Gràcies per dedicar-me-les.
Són precioses