Per tancar el mes de juny, com sempre, us explico quins han estat els deu apunts més llegits. El que més interès ha despertat és aquell en què defensava la feina de Saül Gordillo a l’ACN i la d’ERC al Govern. Per què deu ser…? La feina de Säul Gordillo i la d’ERC, vistes al
Amb la tranquil·litat que dóna saber que quan comenci el debat gros, aquell que ha de posar la independència damunt la taula de totes les llars del país, els arguments es decantaran a favor de tenir un estat propi, és un immens plaer veure com el projecte va ocupant els espais mediàtics. Ja he escrit
Aquesta crònica de la creació d’un estat propi té avui una nova entrada amb la intenció de girar els ulls cap a Artur Mas, cap de l’oposició i probablement el proper president de la Generalitat de Catalunya vista la confirmació de l’actitud pseudokamikaze per part del PSOE-C. Avui diumenge, a l’espai l’Entrevista de Catalunya Informació,
Ja fa uns dies que es va posar en marxa aquesta proposta de denunciar l’intent de rendir honors a qui va ser falangista. És un tema que fa anys que s’arrossega i que s’emmarca en això que en volen dir la Transició i que no és altra cosa que el procés pel qual Franco i
Fa una estona Víctor Cucurull i Enric Fontanals han estat amb Xavier Grasset a L’Oracle de Catalunya Ràdio. Els acompanyaven Bernat Gasulla, Ricard Torrents i Matthew Tree. Hi eren en representació d’Acte de Sobirania perquè Catalunya sàpiga que dissabte hem de ser tots i totes a les cinc de la tarda a l’Arc de Triomf
Aquesta és una setmana important. Falten cinc dies per a la concentració a l’Arc del Triomf i la plantada al Parlament de Catalunya convocats per Acte de Sobirania. Tothom s’està movent i preparant, avisant contactes i enllestint coses. El rebuig a la ILP ha provocat una reacció de protesta que reforça enormement aquesta convocatòria. El
Aquest diumenge les CUP decideixen si es presenten a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Fa uns dies va aparèixer un manifest a l’Avui en què un seguit de persones els demanàvem que s’hi decidissin. Jo era entre els signants. Des del més absolut respecte per una formació en la qual no milito, crec
Pujo a l’autobús de línia regular i, com que és buit i el conductor és un xicot molt simpàtic que ha de fer un parell de minuts de temps abans de sortir per complir l’horari, s’inicia una conversa. Obre el diari (edició catalana d’un que en té també de castellana) i diu (C és el
El dia de Corpus vàrem enterrar simbòlicament la via estatutària i vàrem donar el tret de sortida de les nostres accions. Aquest 27 de juny és quan la nostra acció deixa de ser simbòlica per esdevenir una exigència de responsabilitats a la nostra classe política i una demanada de respostes i posicionament dels nostres representants
Demà farà una setmana que Àngels Folch llegia aquest epitafi de l’Estatut i de l’autonomisme que trobareu adjunt al final. Ho feia en nom dels qui demanem un Acte de Sobirania, que en som molts. De fet, la majoria; una majoria que Montilla i el govern de la Generalitat de Catalunya s’entesten a menysprear i
Zapatero continua amb la seva ofensiva temerària. Quan ja semblava impossible, quan tot feia pensar que n’estava escarmentat, va l’home i ens deixa anar una altra promesa. Ho ha fet en la inauguració d’una terminal aeroportuària que ni tan sols va acordar el seu govern i que ha arribat amb molts anys de retard. Davant
Llegeixo a Crònica que el PSOE de Catalunya ha publicat un anunci a la premsa on demana perdó per no haver motivat prou l’electorat a les europees. És un canvi d’estratègia o de tàctica? Resultarà creïble? Potser volen fer-ne qüestió, d’això de ser honestos i bones persones. Potser per distreure el personal de la qüestió
Hi és des de dijous passat cap a quarts de nou del vespre. Ignoro si algú l’ha intentat retirar físicament (no hi he tornat a passar des d’aleshores), però em temo que això no tindrà cap efecte. Per molt que s’amagui el cos del difunt, la seva absència crea un buit que s’eixampla i s’eixampla
Opinar de política és sovint l’art de la conjectura i del càlcul, l’aventura de l’aposta i el risc. Per això, de tant en tant quan pots emetre una opinió basada en dades empíriques et sents extraordinàriament tranquil. És clar que ningú no t’assegura que no et diguin que, a pilota passada, tot és més fàcil