Amb la tranquil·litat que dóna saber que quan comenci el debat gros, aquell que ha de posar la independència damunt la taula de totes les llars del país, els arguments es decantaran a favor de tenir un estat propi, és un immens plaer veure com el projecte va ocupant els espais mediàtics. Ja he escrit en altres ocasions que el projecte polític dels qui voldrien continuar subvencionant l’Estat espanyol és un titànic que s’enfosa. L’iceberg ja ha rebentat la sala de màquines i l’aigua ja ha entrat a borbollons per molt que les pobres víctimes de la manipulació i la desinformació només hagin notat una lleu tremolor sense importància. El Cercle d’Estudis Sobiranistes ha penjat en set parts
els vídeos del debat sobre la independència del programa de BTV “Els uns i els altres”, presentat per Vanessa Petit. Tot un esdeveniment que no pot passar desapercebut. Tot un indici que el procés està molt més avançat que no sembla. A vegades algunes actuacions polítiques ens poden decebre, però no podem badar ni desanimar-nos perquè no hi ha motiu. Avancem, i tant que avancem!
L’octubre de 2007 Josep Puigbó va fer una aposta valenta per a una televisió del Grup Godó com 8TV. El debat sobre la conveniència, viabilitat i interès de tenir un estat propi era actualitat aleshores i ho és més avui (i sap greu pels reticents, però ja no deixarà de ser-ho), però tots sabem que hi ha certs temes que poden perjudicar alguns interessos, que poden obrir els ulls de massa gent i obligar-ne d’altres a pensar, cosa que no deuen tenir costum de fer. Per desgràcia, Godó es va carregar el programa de Puigbó,
Amics, coneguts i saludats, al cap de quinze dies (els vídeos encara es poden veure al
bloc de Marc Belzunces), però la independència és d’interès públic de manera clara i ineludible, ocupa a cada dia que passa un espai més gran de la centralitat política, de l’interès informatiu i de l’argumentari públic.
Per això, al cap d’un any i mig, ha estat un programa de BTV, Els uns i els altres, presentat per Vanessa Petit, el que ha pres el relleu. Això, per no dir res de les televisions i les ràdios locals i comarcals que van tractant també la qüestió amb l’interès lògic de qualsevol mitjà de comunicació que sàpiga què està fent. El que cada dia costa més d’entendre és que aquest debat no s’hagi fet encara a TV3. És per això, per ajudar-los a decidir-s’hi, que he obert una causa al Facebook per demanar aquest debat a la nostra televisió pública nacional, perquè no pot ser que siguin els últims a debatre aquesta qüestió. Ens hi juguem el prestigi de la televisió pública.
Mentre aquest debat no arriba, la ciutadania pot anar escoltant els arguments dels uns i els altres. Arguments és un dir: per començar, Miquel Porta Perales pretén que no s’ho havia plantejat mai; mira que bé, un ciutadà orgullós de no plantejar-se les coses. Tot un exemple d’intel·lectual.
Em vaig mirar íntegrament el debat de BTV i em va semblar molt rebel·lador. Sobretot per la manca d’arguments dels contraris a l’independència. Qualsevol comentari que feien aquests era lúcidament contestat per un dels contertulians independentista.
De fet, l’evidència i el sentit comú de les proclames independentistes, de tan clares i lògiques com són, potser és el què provoca que els mitjans no se’n facin ressò.
Crec que aquesta lluita mediàtica, en el fons, està en la constant eliminació de l’autoodi que porta acumulat el poble català. La sensació és que aquest autoodi ens l’estem menjant a passes forçades. Esperem que sigui així.
Salut i independència!
Per cert, Xavier, has llegit el recent article del Ferran Mascarell a l’Avui, “El socialisme català“? M’ha semblat revelador. Tan de bo l’ànima catalana del socialisme català, els Maragall, Rubert de Ventós, Bohigas, Sobrequés, (Obiols?) i companyia vagin caient del cavall federalista i s’adonin que els han estat estafant durant molts anys, que els catalans ens vem sacrificar per fer una Espanya democràtica i Espanya ens ha pagat amb demagògia mitinguera, catalanofòbia mediàtica, espoli fiscal i exclusió cultural… i, sempre, desconfiança.