Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

15 de juny de 2009
2 comentaris

Demanar perdó, dir animalades i clavar-la

Llegeixo a Crònica que el PSOE de Catalunya ha publicat un anunci a la premsa on demana perdó per no haver motivat prou l’electorat a les europees. És un canvi d’estratègia o de tàctica? Resultarà creïble? Potser volen fer-ne qüestió, d’això de ser honestos i bones persones. Potser per distreure el personal de la qüestió de fons, i és que tant si són bones persones com si no, continuen lliurats a l’obediència del PSOE. Penso que amb una de les seves campanyes de despesa milionària i amb unes galtes que arribin a Mallorca encara aconseguirien que fos creïble això que els hem de perdonar. Però no: no en farem qüestió, del seu perdó. De fet, ni ens el creiem, perquè resulta que després llegeixo l’Avui i allà em diuen que han demanat autocrítica a tots els partits i, ai las!, els únics que s’han negat a fer-ho han estat els anomenats socialistes. Au, doncs.

Per cert, que l’Avui entrevistava diumenge PP Zaragoza i hi ha una resposta d’aquelles típiques d’ell. Hi ha un humor PP Zaragoza, molt sui generis, digne d’estudi per allò que es pot arribar a fer amb la llengua: 
“CiU va ser l’únic partit que va pujar en vots i percentatge…
L’únic no. N’hi va haver uns quants més…
El PACMA?
Per exemple. CiU ha d’estar igual de satisfeta que el Partit Antitaurí de Catalunya.”

I al mateix diari també val força la pena, un cop més, l’article d’Alfons López Tena, que entre altres coses escriu que “els socialistes, que controlen més del 90% dels
pressupostos públics a Catalunya, és a dir, prop del 40% del PIB català
(inclòs el 10% que cada any va a Espanya i no torna), no treuen
rendiment a la seva hegemonia, malgrat unes eficaces xarxes clientelars.
” O això altre: “Aznar va demostrar l’any 2000 que uns escassos 12 escons, dels 47 que
elegeixen els catalans al Congrés, no són obstacle per assolir la
majoria absoluta amb l’escreix de vots que els espanyols aporten a qui
promet escanyar més i millor Catalunya. Les pèrdues ací són inferiors
als guanys allà. En canvi els socialistes necessiten 25 dels 47 escons
catalans només per assolir la majoria relativa a l’Estat, per compensar
l’inferior suport que reben a Espanya.

I, sobretot, això: “Preparem-nos per a una mutació de Disney a la Warner, de Bambi al
Dimoni de Tasmània, de l’engany somrient i les mentides a l’atac
frontal. El PSOE no reaccionarà complint les seves promeses, sinó
cancel·lant-les; Zapatero no farà fets de les seves paraules, sinó
paraules dels seus fets. Lloguem-hi cadires, que ve ofensiva
despietada, primer de tot contra aquell PSC que “somos nosotros”, fins
a la submissió total. Allò que Zapatero i Montilla van fer-li a
Maragall, amb qui ho farà Zapatero a Montilla? Qui serà el Montilla de
Montilla?

  1. I qué és el tripartit sino una tri-xarxa clientelar creada per saquejar aquest 40% del PIB que administra el PSOE-NE?…És que alguns ja fa temps que ho denunciem aixó.

    El cas és que aquesta és una dada que indica clarament que no n’hi ha prou amb foragitar al tripartit PSOEmontillista de la Generalitat, perqué una vegada fora, encara administrarian (per saquejar-lo, que és el que sempre han fet) el 32% del PIB catalá, per la qual cosa, cal fer-los fora de diputacions (les coves PSOEmontillistes d¡Alí Babá i els 40 lladres) ajuntaments (peça clau de la seua xarxa clientelar ) i consells comarcals.

    …i no confiar MAI, MAI i MAI amb qui els ha lliurat TOTES les inatitucions politiques de Catalunya (Esquerra i IC-V) ni amb qui els ha donat suport.

  2. Seguint la lògica de la política catalana d’aquests darrers anys, potser al final qui acabarà fent de Montilla serà el mateix Mas. Vist que a Ciu se li presenten oportunitats de tornar al poder, el seu gran anhel, perfectament pot fer de crossa a un ZP crispat i nerviós. Al final la foto de l’estatut (Mas/Zapatero) potser serà una realitat de govern: Generalitat (Ciu amb suport de PSC); Gobierno de España (PSOE amb suport de CIu).

    I és que si ens ho mirem amb perspectiva, es veu de deu hores lluny que ZP està estrangulant econòmicament el tripartit català i per tant actúa en contra del PSC i els seus socis, i Ciu no deixa pas de posar-hi cullerada, per moltes crítiques dissimulades que facin a ZP. Als dos els interessa el mateix, i així tornarem a la calma de l’autonisme mort per acabar d’enterrar el què va néixer el 2003. Moltes gràcies Mas! Visca el teu patriotisme!

    Per altra banda, potser la Chacón o el Corbacho poden aspirar a liderar el PSC. No sé com ho veurien això els seus votants des d’un punt de vista catalanista.

    Salut i independència!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!