Amb la tranquil·litat que dóna saber que quan comenci el debat gros, aquell que ha de posar la independència damunt la taula de totes les llars del país, els arguments es decantaran a favor de tenir un estat propi, és un immens plaer veure com el projecte va ocupant els espais mediàtics. Ja he escrit
Dilluns Fa dos anys em preguntava: “Per quan un manifest per la sobiranització de CiU?” Avui els independentistes empenyen CDC: Alfons López Tena, Àngel Colom, Enric Canela, etc. No ha calgut cap manifest. Si CiU no vol que tots aquests pleguin, no tindrà més remei que continuar evolucionant cap a posicions independentistes, l’únic futur possible.
Dilluns Fa dos anys denunciava el comunicat de les JSC en què criticaven les JERC per voler posar sobre la taula el debat de l’autodeterminació. Deia que les JSC no volen debats democràtics. Fa un any constatava que La Vida de Llàtzer de Tormos començava a córrer. Un any després ja tenim fins i tot
Dilluns Tal dia com avui del 2006 feia balanç del mes de novembre i prou. El 2007 no vaig escriure res. Dimarts Fa dos anys em fixava en les opinions de Salvador Cardús a l’Avui o en un Mail Obert de Julià de Jòdar (“als senyors que tenien el poema de Gil de Biedma a