Demà farà una setmana que Àngels Folch llegia aquest epitafi de l’Estatut i de l’autonomisme que trobareu adjunt al final. Ho feia en nom dels qui demanem un
Acte de Sobirania, que en som molts. De fet, la majoria; una majoria que Montilla i el govern de la Generalitat de Catalunya s’entesten a menysprear i ignorar. No som únicament els qui vam pujar a parlar. No som únicament els qui érem a la plaça de Sant Jaume convocant tothom. En som molts més. Però Montilla continua deslegitimant-se cada cop que menteix dient que governa per a la majoria o, fins i tot, per a tots els catalans; i cada cop que assegura que Catalunya ha de continuar essent
la locomotora l’Espanya. El
34,9% no és la majoria ni molt menys. La majoria volem un canvi d’estatus polític. I abans de parlar tan alegrement de locomotores, suggeriria al president Montilla que faci una ullada a les
ponències de l’àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista.
Per darrere, doncs, impulsant-nos amb vigoria, amb la serenitat que dóna haver tancat una llarga i penosa etapa de les nostres vides, l’epitafi en memòria del difunt Estatut d’autonomia. Allò que tots pensàvem de fa molt de temps ha rebut ara un tractament simbòlic de catàlisi. Ja està fet. Ja hem començat la nova etapa. Però això no vol dir que n’hàgim de ser simples espectadors, d’aquesta etapa. Ens hem convocat per ser, el dia 27 de juny, a l’Arc del Triomf; per anar, tots plegats, al Parlament de Catalunya, la nostra institució democràtica, i demanar als nostres representants si tenen intenció de fer-nos alguna proposta perquè allò que és un clam en el conjunt de la societat es transformi en iniciativa parlamentària.
Si no donen resposta a la petició d’aquesta majoria absoluta de la població, que no ens vinguin després amb discursets sobre desafecció política. Nosaltres hem diagnosticat el problema, hem explicat la situació, ens hem organitzat com a col·lectiu i ara demanem a totes les persones que sempre han pensat i dit que la via autonomista estava esgotada que es plantin amb nosaltres davant del Parlament. Tenim una oportunitat històrica de marcar l’agenda política del nostre país. D’aquí a deu dies, jo seré a l’Arc del Triomf. I tu?
Xavier,
encara hem de sguir confiant amb Esquerra i la seva estratègia amb el PSOE?
És més elegant reconeixre els errors que intentar fugir d’estudi com si mai s’hagués trencat un plat.
En quant a lo de majories de la població…aixó només se sap, en democràcia, per mitjá d’una votació lliure i secreta…Son els dictadors els que s’atribueixen majories a dit.
Xavier, trobo molt encertat apuntar a aquestes “ignoràncies” del president de la Generalitat. És molt greu que jugui a fer-se l’ignorant. Sembla que, en comptes de recolzar-se en la realitat, situació, compromisos i responsabilitats, vulgui justificar les seves accions (i omissions), decisions i apreciacions en alguna peliculeta que s’hagin muntat a màrqueting de partit o coalicions.
Sí que li aniria bé llegir les ponències del Congrés Catalanista, i alguna altra cosa més sobre el final del conte de la locomotora, La Locomotora o lalocomotora….
Sobre el dia 27 hi ha una cosa que em preocupa, una mica. És clara la proposta i clar el que ha plantejat Acte de Sobirania des de l’inici a les accions que s’han anat fent i les que estan en marxa. En aquest sentit he trobat que aquests dies s’està descol·locant alguna cosa a les notícies en relació a la resposta de la Mesa del Parlament.
Hi ha qui presenta l’acte de dissabte com a resposta a la no acceptació a tràmit de la ILP pel referèndum, i no és el cas. Em preocupa perquè crec que és fonamental que no desdibuixem el què passa, per efectivitat i per salut i higiene cognitiva, que, com bé assenyales ens convé i molt.
– La via autonòmica està esgotada, enterrem la constitució i l’estatut, reclamem resposta, responsabilitat i consciència de la situació als nostres representants, i anem a recollir la resposta dissabte. (Afegeix si veus alguna cosa bàsica que hagi obviat.)
Alguna cosa així crec que cal respondre, per no confondre els fets i accions. Un exemple de confusió el llegeixo aquest matí, a l’Avui, on Salvador Clot diu:
“(…) La manifestació contestarà el fet que la mesa del Parlament ha
rebutjat, de manera unànime, la tramitació d’una iniciativa legislativa
popular (ILP) que reclamava, precisament, l’exercici d’aquest dret pel
qual se suposa que lluiten CiU, ERC i ICV. (…)”
Si un cas es pot afirmar que aquest darrer fet s’hi pot afegir com a mostra dels problemes plantejats. Però la manifestació no respón a això concretament, ni per tempus ni per contingut.
(Josep-Emporda, es fa molt pesat. I fa sevir el que anomeno pràctica d’intoxicació en el debat, només confón per confondre, i poques vegades hi aporta alguna idea, contrast, o detall interessant.)