Persones afins o associades a Reagrupament demanen sovint en comentaris d’apunts o al grup de Sumem per la Independència al Facebook que aquests esforços s’integrin a Reagrupament. És lògic que ho facin i hi estan absolutament legitimats. Hores d’ara, qui aposti per Reagrupament ja s’hi deu haver apuntat, de manera que la pregunta seria per
Enric Canela és l’autor de l’article “Perplex, jo?” que va acabar desembocant en una manifestació de més de deu mil persones a Brussel·les, un article que es va publicar al Bloc Gran del Sobiranisme. Encara no tres mesos després, aquella manifestació ha donat lloc a la ILP de CEL que la Mesa del Parlament ha
Presentació Sumem 1 View more OpenOffice presentations from xaviermir.
A l’apunt de dimarts passat hi havia un comentari de Pol Sureda que algun lector anomenat Jaume va considerar una exce·lent manera de rebatre allò que havia exposat. Celebro que es facin comentaris en positiu. No és pas l’única ocasió, és clar, però no sempre es pot respondre tot. Jo deia, en resposta a un
Els socialistes catalans estan trobant moltes dificultats per aconseguir que els seus missatges electorals arribin a la població. A la xarxa comença a ser més important la feina de contra-campanya que no pas la campanya mateixa. I és que aquest cop el disseny de PPZ (José Zaragoza) té una pila de punts febles. A l’article
Contra El Nacionalismo Y Por La Calidad De View more presentations from xaviermir. Aquesta presentació ja ha tingut un miler de reproduccions. Costa molt aconseguir tantes lectures d’un apunt. Sigui pel motiu que sigui: perquè la gent no té temps de llegir, perquè està saturada de textos, perquè els formats diferents són atractius, etc. El
En la línia d’allò que escrivia Alfons López Tena diumenge passat a l’Avui i que també comentava a l’apunt d’aquest matí, Esperanza Aguirre ha intentat tranquil·litzar els espanyols que es podrien arribar a alarmar si veiessin que la realitat d’Espanya no és la que els han estat venent. Segons el que ha dit en el
Diumenge passat Alfons López Tena va publicar un altre dels seus articles magistrals a l’Avui. En aquesta ocasió el títol era “Lliçons de la xiulada“. Permeteu-me que en reprodueixi íntegrament el primer paràgraf (els subratllats són meus) i tot seguit el comento: “L’espectacular xiulada que desenes de milers de catalans i bascos van dedicar a
Entenent que la proposta formulada pot haver confós alguna persona, o entenent que algunes persones es poden adherir a un grup que demana sumar per la independència però sense saber de manera gaire precisa quina és exactament la proposta, intento aclarir-ho una mica més per desfer malentesos. D’entrada, crec que la idea essencial queda prou
L’Avui d’aquest diumenge publicava un article de Vicenç Relats tan simptomàtic com esperat: “De la desafecció a l’eclosió del sobiranisme“. Si ho dius una vegada potser no queda prou clar. Si ho tornes a dir, la gent ja ho té més present. Quan fa temps que t’arriba per totes bandes comença a ser una remor
L’expressió és tan popular com ordinària, però defineix molt bé allò que els està passant als socialistes catalans que encara s’entossudeixen a fer de minyons i minyones del PSOE. En pocs dies s’han acumulat unes quantes notícies significatives que no els auguren res de bo. Al Singular Digital llegíem que la campanya dissenyada per PP
El proper 11 de juny direm prou. Ja en tenim prou, d’estatuts; ja en tenim prou, d’autonomies i de preses de pèl. Per Corpus, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona direm als nostres representants polítics que això no va enlloc, que els encolomem el mort i que ja ens diran el què. Per
El 4 de maig, a l’espai de blocs que faig a Ràdio Arenys vam parlar del bloc de l’escriptora Gemma Pasqual. En el seu darrer apunt d’aleshores, per casualitat, es feia ressò de les polèmiques declaracions d’Alfons Rus. Ella mateixa va penjar l’àudio del programa a l’apunt del dia 4, que també trobareu aquí. Aleshores