Blog d'en Xavier Mir

Persones afins o associades a Reagrupament demanen sovint en comentaris d’apunts o al grup de Sumem per la Independència al Facebook que aquests esforços s’integrin a Reagrupament. És lògic que ho facin i hi estan absolutament legitimats. Hores d’ara, qui aposti per Reagrupament ja s’hi deu haver apuntat, de manera que la pregunta seria per què no ho han fet els qui aposten per altres opcions (concretades o per concretar). En aquest sentit, és bo saber escoltar les persones i aprofitar les crítiques més o menys clares per corregir o reorientar alguns elements (si és que s’hi està disposat, que potser no és el cas o s’estima que no val la pena). Què diu la gent quan els pregunten per què no s’apunten a Reagrupament?

Al seu apunt de dissabte al Bloc Gran (al qual ja m’he referit en un altre apunt), Enric Canela és interpel·lat pel reagrupat Ricard: “Avui ja tenim un projecte unitari que és Reagrupament, tant costa
d’afegir-s’hi? Que procedeix de gent d’Esquerra? Sí, però el que diu el
Dr. Carretero és el que tots nosaltres pensem i no entro en si som de
CiU, d’E o del que sigui, això per a mi, ja és passat. Tampoc penso en
el Dr. Carretero com un messies, no, és simplement una persona que ha
dit el que gairebé tots compartim i tu també Enric.“

La resposta d’Enric Canela: “El projecte de Joan Carretero no és unitari. No faig cap crítica, al
contrari, estic absolutament a favor, però no és unitari. Te uns
orígens que són com un pecat original per a molts votants d’una altra
part de l’eix i li cal que se sumi altra gent. Si no hi ha això els
vots que aconseguiran Carretero més ERC seran aproximadament els que
tenia ERC al 2003. Simplement que la suma de diputats donarà menys de
23 (coses de la Llei d’Hondt). Cal aconseguir alguna cosa més…“

Si Canela pensés que Reagrupament és una opció vàlida per a ell ja s’hi hauria apuntat. Simplement escriu que “cal que s’hi sumi altra gent” i no cal llegir gaire entre línies per comprendre que ell no s’hi acaba de trobar. En lloc de replantejar el projecte perquè més persones s’hi sentin còmodes, però, en un altre comentari (el 43, d’en Jordi) hi llegim: “Enric, dius que Reagrupament no és unitari perquè és una ex-part d’ERC.
Doncs ben bé no, perquè no és la intenció i per exemple jo no vinc
d’ERC. Potser necessitem persones valentes amb pes que s’hi vulguin
afegir renunciant a sigles. Potser necessitem algú com tu mateix,
potser si algú com tu, encara que no siguis tu o sí, si s’hi afegeix,
posa la segona pedra que seria una pedra molt important per a
convertir-lo en projecte unitari no només en el fons, que ja ho és,
sinó també en la visualització.“

Davant d’això, Canela respon: “No dic això ni molt menys (o no ho volia dir o dona a entendre). No és
una part d’ERC. ÉS percebuda com una escissió d’ERC. Sé perfectament
que té gent que ni és ni ha estat d’ERC, però no hi ha gent d’altres
parts de l’espectre. No em consta que hi hagi gent provinent o
simpatitzant d’UDC, per exemple. Jo estic d’acord amb la unitat però dubto que fos eficaç la suma
personal a Rcat. Jo crec més aviat en la unió de Rcat i altres, en
igualtat de condicions, a la coalició. Però no estic tancat a res, és
una opinió. La tinc bastant sòlida, però, després de parlar amb independentistes que veuen bé el moviment Rcat però que no se senten a
gust amb l’etiqueta.“

I més endavant un altre lector, Jon P., comenta que “no em va agradar gens sentir unes declaracions d’en Carretero on venia
a dir que per a Catalunya era la mateixa desgràcia que guanyés CiU que
el PSOE, i això no crec que sigui cert, malgrat i que soc molt crític
amb la línia de CDC, com a català no puc comparar-lo amb el PSOE-SNE.
També va dir que als de CiU els considerava quasi com enemics, i
això tampoc em va agradar sentir-ho.” Aquestes diferències no impedeixen a aquesta persona plantejar-se l’ingrés a Reagrupament (“a part de el que he expressat més amunt veig que té un discurs que
m’agrada i m’hi puc sentir força identificat i com ja vaig dir en el
seu dia estic plantejant-me molt seriosament demanar-hi la inscripció“), però seria un error no tenir en compte les crítiques que fa. Cal saber escoltar.