L’any s’acaba i el que ve ens arriba ple de bons auguris. Serà un any excel·lent, ja ho veureu. Perquè sigui bo per a uns, però, haurà de ser dolent per a uns altres. Ens veiem el 2009. Us deixo amb la meva col·laboració setmanal a Crònica. Us recordo també que al punt de la
Avui m’hauria agradat fer la meva contribució a l’homenatge blocaire a Brossa en els deu anys de la seva mort. Vull dir que m’hauria agradat dedicar-li un apunt d’altres característiques, estrictament literari. De fet, de ganes de dedicar les meves hores lliures a la cultura no me’n falten. Ho vaig fent en la mesura que
Fa tot just uns moments he llegit una actualització d’estat d’en Marc Belzunces al Facebook que deia que el grup PSC no, gràcies ha arribat al miler de membres. El grup es va crear arran de la decisió de votar favorablement als pressupostos de Zapatero. En menys de quinze dies, doncs, un miler de persones
El guió de l’obra diu que s’acosta el desenllaç. S’acosta el dia 31. Hi ha un punt d’incertesa perquè el públic no abandoni el teatre abans d’hora, perquè l’escena final no sigui absolutament previsible sinó només bastant previsible. Si Zapatero va voler que es fes evident el suport del PSOE-C als pressupostos per humiliar els
Ahir, a l’hora del dinar de família de Nadal, el diputat socialista José Antonio Donaire deixava un comentari en aquest bloc en resposta a l’apunt “Arguments i pedagogia del PSOE de Catalunya”. Celebro els seus comentaris. D’entrada, perquè això el diferencia d’altres socialistes com Miquel Iceta (entre molts altres) que no entren mai en el
Des d’un dels blocs socialistes de prestigi, el De bat a bat de José Antonio Donaire, ens arriba un apunt intitulat “Deu preguntes sobre finançament“. Es bo que es faci pedagogia sobre la qüestió. Els en farà falta molta. I si poden, que expliquin també aquest augment de més del 6 % en el preu
Creix la pressió perquè el diari del Grup Godó ofereixi una versió en català. Des de fa uns quants mesos han tingut una feliç iniciativa: penjar a la xarxa l’hemeroteca. Però ara toca això: l’edició en català. I novament la proposta ve de la xarxa social Facebook i de dos periodistes: Xavier Borràs i Daniel
Si el Barça Madrid de fa uns dies va deixar per unes hores en segon terme la històrica decisió del PSOE de Catalunya, avui el sorteig de Nadal està fent el mateix amb un document que ha publicat el diari digital Directe. Es tracta d’un document de l’analista del PSOE-C Arturo Moreno al qual el
Dilluns Fa dos anys em preguntava: “Per quan un manifest per la sobiranització de CiU?” Avui els independentistes empenyen CDC: Alfons López Tena, Àngel Colom, Enric Canela, etc. No ha calgut cap manifest. Si CiU no vol que tots aquests pleguin, no tindrà més remei que continuar evolucionant cap a posicions independentistes, l’únic futur possible.
El Periódico publica avui aquest titular: “Montilla es resisteix al pacte amb Zapatero“. Com volen que ho llegim, això? És bo o és dolent que es resisteixi? Montilla és l’heroi que aguanta la tempesta? Potser és així com ens el volen presentar. Com ho llegiran els lectors del diari? Quina és la imatge de Montilla
Diuen que potser hi ha una reunió o potser no. Les informacions són contradictòries. Sembla que els reunits són Castells i Solbes. Per als uns es tracta d’ultimar l’acord, que ha de ser positiu; per als altres, les posicions encara estan molt allunyades i només és un principi d’acord. Si Montilla diu que les posicions
Quan volem guanyar una batalla política hem de tenir clares un parell de coses bàsiques. La primera, qui és el nostre adversari. La segona, quins són els seus punts febles. Si oblidem això ens podem acabar obsessionant amb allò que fan o deixen de fer, no els adversaris, sinó els propis. En aquest país (i
<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –> Amb la històrica decisió de dilluns 15 de desembre de 2008, allò que va néixer com a PSC ha deixat d’existir. Ara, a Catalunya, hi ha el PP de Catalunya i el PSOE de Catalunya. S’han posat en un carreró sense sortida. Ha
Sixte Moral publica avui un article d’opinió a El Punt en què s’expressa en termes contradictoris. Ell és un dels 25 diputats que vota a favor dels pressupostos que no inclouen el finançament que ens cal i que havíem de tenir des del 9 d’agost. És un dels diputats a qui Josep Sort ha dedicat
El país s’aboca als retrets i crítiques al PSOE-C. Uns els critiquen i altres els deixen per inútils o se’n foten, però ningú no accepta ni comparteix la decisió de trair la ciutadania més enllà del nucli dels més adeptes. Que es faci des de la catosfera sobiranista ja és previsible, però la novetat és