Blog d'en Xavier Mir

El país s’aboca als retrets i crítiques al PSOE-C. Uns els critiquen i altres els deixen per inútils o se’n foten, però ningú no accepta ni comparteix la decisió de trair la ciutadania més enllà del nucli dels més adeptes. Que es faci des de la catosfera sobiranista ja és previsible, però la novetat és l’escàs suport que estan trobant entre la premsa catalana i l’espanyola. La d’allà els menysprea obertament, no pren en consideració les advertències (i qui les hi pren?) i la d’aquí, que es veu més obligada a tractar del tema, no ho fa pas de manera gaire favorable. Si l’atzucac en què s’ha posat el PSOE-C s’hagués limitat a dilluns, encara bo per a ells, però el problema és que dijous se’n tornarà a parlar quan es consumi l’error. I com que el 31 és a prop, ja no es parlarà d’altra cosa. Hauran de treure algun espantall polemista per distreure’ns un altre cop. Dr. Ferran de la Crosta, on és?

A l’Avui, Iu Forn explica els beneficis que tindria per a Puigcercós engegar el PSOE de Catalunya a dida. Salvador Cot veu com Zapatero s’ha cruspit el PSC (“Al PSC s’han acabat les rialles burletes quan, de cop, han descobert
que, si convé, socialista menja socialista. Zapatero se’ls ha empassat
25 diputats d’una sola queixalada. Pur canibalisme, sí senyor!“). Marta Lasalas adverteix: “¿No veuen que al final faran més por les mentides de Zapatero que no pas el PP de Rajoy?” I Desclot sentencia: “Miquel Iceta va voler enviar una advertència a socialistes espanyols:
“Si no hi ha acord de finançament abans del 31 de desembre, la relació
entre el PSC i el PSOE no tornarà a ser com abans”. Ja no ho és, senyor
Iceta. Ells encara manen més.” I l’endemà David Gonzàlez etziba que ““¿Pero dónde vas a ir tú sin mí, Pepe?”, li diu ZP a Montilla“, Josep Maria Torrent diu que “Tot plegat els està fent perdre crèdit; aquí per la incapacitat de
treure profit dels seus 25 diputats del Congrés; allà perquè un oponent
que ensenya les cartes resulta còmic“; Lluís Foix, que “El catalanisme del PSC ha baixat uns quants esglaons, perquè finalment
els interessos d’Espanya han passat per damunt dels de Catalunya” i el diari recull la resposta de ZP, que ni hi posa data de tan dolgut que està.

Des de La Vanguardia continuen les enquestes. La primera demanava si la gent veu creïble l’amenaça del PSC i, amb més de 2.000 vots, només el 4 % l’hi veu. La segona demana si els diputats del PSC han de votar a favor dels pressupostos de l’Estat, i amb prop de 3.000 vots el 76 % diu que no. I la tercera (i darrera, per ara) demana si la gent creu que ZP tancarà l’acord abans del 31 de desembre, i resulta que amb prop de 3.000 vots el 92 % diu que no. Enric Juliana, per la seva banda, avisa el PSC que s’acosta l’hora de passar pel tub. El diari no està disposat a seguir-los el joc i no amaga els menyspreus evidents amb que ZP tracta Montilla i els seus. Sembla, doncs, que el diari està decidit a abocar la seva línia editorial en aquest sentit. I és un diari que llegeix molta gent, inclosos molts votants del PSOE-C.

L’editorial d’El Periódico es carrega Castells i es mofa de les amenaces: “Per això, la jugada de treure pit i amenaçar sense fer mal se la podia
haver estalviat. L’advertència que, si l’incompliment de l’Estatut es
manté, les relacions amb el PSOE no tornaran a ser “com abans” no
sembla que hagi d’espantar a ningú.” I sentencia: “A menys que el 31 de desembre el PSC sorprengui amb una altra fórmula
de pressió, el partit haurà deixat esgarrinxades de credibilitat en el
camí.” El diari manipula i menteix, però (com sempre), quan diu que “Zapatero té 15 dies per demostrar que té paraula.” Al revés: Zapatero ha demostrat en massa ocasions que no té paraula. I per això calia que el PSC es plantés si realment estimava Catalunya. En una altra notícia (de Lluís Mauri) d’aquest dimecres remarcava les diferències entre Montilla i Chacon.

Des de El País, una informació de Miquel Noguer (que costa de trobar de tanta importància que hi donen) afirma que “En la dirección del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) nadie
está por romper con el PSOE ni por hacer caer el Gobierno de José Luis
Rodríguez Zapatero. Pero su líder y presidente de la Generalitat, José
Montilla, se vio ayer forzado a escenificar otro golpe de efecto para
expresar su malestar por los sucesivos retrasos en las negociaciones de
la nueva financiación autonómica.” I se’n foten d’aquesta manera: “Pero el PSC quiso que su enfado por la falta de modelo de financiación
sea escuchado en Madrid y por eso aprobó con toda pompa una inconcreta
resolución que abre la puerta a cambiar su relación con el PSOE si no
hay pacto antes de fin de año.“

Si no ho fan pels lectors de La Vanguardia, ni pels del Periódico, ni pels de l’Avui, ni pels d’ El País, per qui ho fan? Amb quin suport es llancen a la piscina? I per cert, potser als informatius de TV3 encara poden controlar una mica els missatges, però el gag d’obertura del Polònia (gràcies, Toni!) tampoc no els fa cap favor, i també és un programa que es mira molta gent.