1. Un no als pressupostos suposa la convocatòria d’eleccions
anticipades. ERC o CiU poden votar en contra perquè el seu vot no té
cap efecte real. Però el vot en contra del PSC vol dir donar en safata
al PP una presidència nefasta pels interessos del país.
Exacte. És clavat. El vot en contra del PSOE de Catalunya hauria tingut com a conseqüència la caiguda del PSOE d’Espanya. Ahir, avui i demà i sempre. Per això els socialistes catalans estan atrapats. Ells es venen com la garantia contra el PP, però en realitat són esclaus del PSOE, que els té la mida presa i, sabent que mai no faran res que perjudiqui el PSOE d’Espanya, els fan empassar tants gripaus com volen. Tal com ja ha dit algú a la premsa, Zapatero podria haver fet aquestes reunions abans de votar els pressupostos i hauria estalviat al PSOE de Catalunya el mal tràngol de quedar en evidència, però és que no els el volia estalviar.
Només en la mesura que el PSOE-C continuï fent creïble que la batalla real és el combat PSOE-PP a Espanya, només en la mesura que aconsegueixi mantenir distret el seu electorat amb aquesta qüestió, els seus diputats tindran algun valor. Perquè en l’eix real, en la batalla real que afecta les persones de debò, ja no compten per a res. A mesura que la seva gent deixi d’empassar-se la mentida d’Espanya i vegi que el problema és tant el PP com el PSOE d’Espanya, perquè tots dos tenen el mateix projecte d’Estat que regionalitza Catalunya i els condemna a perdre qualitat de vida, els aniran engegant a fer punyetes.
2. Un no als
pressupostos implica trencar el procés de negociació encara obert.
Votar contra els pressupostos és votar contra el nou acord de
finançament.
És que no hi ha procés de negociació. Com també deia algú altre, aquesta és la negociació dels espàrrecs de l’acudit. Vostè pot triar, al restaurant, d’una carta en què només hi ha espàrrecs. Què pot triar? Doncs menjar-ne o no menjar-ne. Parlar de negociació és fer servir el llenguatge de manera fraudulenta perquè només n’hi pot haver quan hi ha contrapartides. I el PSOE-C no té cap as a la màniga que pugui utilitzar contra el PSOE. Ha mostrat totes les cartes. Ha quedat inutilitzat com a partit capaç de defensar els interessos de Catalunya quan aquests són contraposats als d’Espanya. Votar contra els pressupostos hauria estat guanyar una posició de força que, aleshores sí, hauria fet possible una negociació real. I si Zapatero no volia passar per aquí, havia d’enllestir l’acord el 9 d’agost com manava l’Estatut.
3. Un no als pressupostos vol dir renunciar a les
inversions previstes a l’Estatut d’acord amb el que preveu la
disposició addicional tercera.
També impecable. Cal renunciar a les inversions possibles quan allò que és possible no és ni suficient ni just ni tan sols legal. Cal renunciar a les petites concessions perdonavides quan saps que et fa falta i et correspon per llei un tros més gros del pastís.
4. Un no als pressupostos crea un marc d’incertesa política i inseguretat en un context de crisi en el que cal estabilitat.
No hi ha incertesa ni inseguretat més gran que abocar el país a un camí sense sortida com és esperar aquestes concessions perdonavides del PSOE. Si hi ha crisi necessitem tots els recursos possibles per fer-hi front, i a Catalunya ja tenim massa problemes perquè, a sobre, hàgim de resoldre els d’Espanya. L’estabilitat és la coartada perquè continuï la sagnia econòmica. Ens cal tot el poder polític, la plena sobirania, per administrar els nostres propis recursos. Aquesta és l’única manera de donar seguretat a la ciutadania. O potser el Sr. Donaire se sent més segur deixant la porta oberta “de bat a bat” quan marxa de casa?
5.
Hi ha, finalment, un argument en positiu. Aquests pressupostos són uns
pressupostos socials que es posen del costat dels més necessitats en
temps de crisi, ja siguin de Mataró, de Xàtiva o d’Almendralejo.
Deixem d’amagar les coses i de fer de còmplices dels espoliadors. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya podrien ser deu vegades més socials si fóssim un estat. Expliquem això a la població i deixem-los triar democràticament i amb llibertat. Democràcia, Donaire, democràcia!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Intentar rebatre els arguments del PSOE-c és perdre el temps, el PSOE al PSOE-c no li fa empasar res, sensillament perquè són el mateix organ.
Els sociates tenen la maquinària mediatico-política més important d’Europa, tenen un aprenentatge indiscutible amb la manipulació, la extorsió, la intoxicació, i la mentida, això (que has escrit) ho pots repetir una i una altra vegada,però no arriba,ni arribarà al seu electorat, i als que visitem el teu bloc coneixem perfectament la maquinària d’intoxicació sociata.
Ara per ara, només hi veig una solució, els sociates, només entenen un llenguatge, i aquest llenguatge, té un nom, i el nom és OPOSICIÓ.
S’hauria d’enviar els sociates a la oposició, encara que suposi que nosaltres també hi anem (ERC), i potser començarien a entendre que el govern de Catalunya no els pot sortir gratis, que tenir el govern de Catalunya significa enfrontar-se a Espanya, i no viure en un balneari.
Ara per ara ERC s’ha contagiat de l’ideari sociata que és el fet de tenir el poder com una fi en si mateix.
Si ERC hagués fet escac al PSC “O feu valer els interessos de Catalunya per damunt dels interessos de la central o dinamito el Govern”, a més de quatre (inclosos l’Anna Hernández i els trigemins) els hi haurien agafat cagal·leres. Amb un ZP contra les cordes, hi hauria hagut una negociació de tu a tu.
Però quan surt el Puigcercós amb la brillantina al cap, dient “Passi el que passi, no afectarà el Govern de la Generalitat” (fent palmes) els dóna carta blanca per aprovar els pressupostos i convertir negociar en pidolar.
ERC n’és corresponsable.
Sobre 1, diria: Que vol dir en Donaire que ho han
fet a sorts i els hi ha tocat, pobret PSOE.c? Vol dir que podia haver estat
ERC o CiU que tinguessin vot amb efecte real? També ens
demana que, i alhora per aquestes raons, siguem comprensius amb el
PSOE i PSOE.c? Els podem preguntar: que és que Zapatero tenia previst un bon acord (que en diuen uns i altres) però no ha pogut esceneficar-ho abans, per què? per a poder jugar a Catalunya la famosa carta i guió de la governabilitat? o per mirar de desfer el nostre govern i possibilitat d’acció institucional, entre altres coses?
Sobre 2 diria: Crec que així com a Zapatero li ha anat de meravella aquesta agenda per a escenificar el
menyspreu i domini sobre els seus delegats a Catalunya, i fer cantar el cor dels barons, presenta
alguna altra raó de no enllestir l’acord quan ho manava la
llei. Termini que va ser fa uns mesos, molt abans de que el seu vot xoqués,
com s’intenta justificar, amb aquesta farsa de negociació i aquesta aprovació que volen justificar. Un
parell més a banda d’allargar-ho fins després de la
votació dels PGE, o pot ser siguin un colla que no veiem. Una
és que així fa pedagogia del domini desraonat i actuació
arbitrària. Mostra ben mostrat que es salta la llei si
vol, i més vistosament si és contra els dimonis que munta (coartada
mediàtica), o contra els seus interessos. I així mostra
poder a un parell de bandes: per dominar el poruc i per a fer-ne
mostra de poder massiu a qui no s’espanti. Tot això sonant
musiqueta de llops, solidaritats estranyes, i necessitats varies en
lloc de deixar-nos escoltar bé el què sona, que és…
una altra cosa, que deixa alhora a la vista que 3, 4 i 5 no diuen
res.
Entre mals arguments, raons que fan
pena…. PSOE-c i els qui li segueixen aquest joc espero siguin ben
vistos, que aquestes seves accions polítiques tinguin
conseqüències, que no quedin en algun “què hi vol fer!”.
Benvolgut Xavier
En primer lloc, bones festes, és clar.
En segon lloc, gràcies per comentar el post. Crec que és bo que els arguments surtin a la llum i que contrastem les idees. Intentaré contestar els punts que comentes.
1. Sobre el no al pressupost
Pe què creus que el PSC (o PSOE-C com dius tu) va obtenir més diputats al Congrés que la resta de partits junts?. Per a que governi el PP?. Crec que no. Totes les vegades que a Catalunya s’ha plantejat la possibilitat que el PP torni al Govern de l’Estat, els catalans i catalanes hem votat contra aquesta opció.
Naturalment, tu no hi estàs d’acord. Res a dir. Però has d’admetre la legitimitat democràtica dels qui voten al PSC entre altres raons per a barrar el pas al PP. El PSC només pot votar contra els pressupostos en un context d’absoluta ruptura, però no enimg d’una negociació. No pot donar la clau de la governabilitat de l’Estat a Mariano Rajoy perquè la proposta s’ha retardat.
2. Sense finançament
No tinguis cap dubte: Si es vota en contra del pressupost, es talla el procés. I mantindrem aquesta meravella de finançament que hem heretat de l’acord CiU – PP pels segles dels segles.
Tu dius que no hi ha procés de negociació. T’equivoques. Totalment. T’ho certifico personalment. Fins a quatre vegades el Govern (i és que les negocicacions les fan els governs i no els partits) de l’Estat ha ofert un model i quatre vegades el Govern català ha dit que no. Ho sé. I en dono fe. Si estem negociant, votar no és dir “adéu siau”.
3. Inversions previstes
No són pas almoines. La disposició addicional tercera (que per cert no hi consta a l’Estatut de setembre aprovat al Parlament) implica que el 19% de la inversió en infrastructures que es fa a l’Estat se’n va cap a Catalunya. Un de cada cinc euros. Això vol dir en un any tota la inversió que es va aconseguir en quatre anys d’acord PP – CiU.
I és clar, en plena crisi, en un context en el que les empreses de la construcció tanquen portes una rere l’altra, no és precisament un exercici de responsabilitat renunciar a aquesta inversió i prorrogar els pressupostos de 2008 amb zero inversions.
4. Incerteses en temps de crisi
Hi ha un decalatge de tempos evident en el teu discurs. Suposem que d’acord, el Govern de la Generalitat “declara la guerra” al Govern de l’Estat i s’inicia un procés d’hostilitats que ha d’acabar, segons el teu parer, en una independència amb el control de tots els recursos per part del Govern de la Generalitat. Fem un calendari del procés?. És el 2014 del dret a decidir que fixa ERC?. I mentrestant, narinant narinant?. I què passa si al final del procés, és una hipòtesi, hi ha un referèndum i el resultat és que No?.
Fixa’t com han acabat al País Basc. Porten sis anys donant-se cops de cap contra la paret. I es troben avui al mateix punt que a l’inici. Això sí, han votat a favor del pressupostos de l’Estat.
És ara i avui que les empreses tenen problemes. És ara i avui que s’han de resoldre els seus problemes. Sense renunciar a una visió a llarg termini.
5. Pressupostos socials
Tornes a incidir en el mateix argument, que de fet, és la base de la teva línia.
Tu i jo tenim una diferència essencial. Tu abogues per la independència i jo no. És clar que des de la teva perspectiva cap proposta serà satisfactòria. Però això no es pot barrejar amb el discurs sobre si el procés en el context actual es porta bé o no. O sigui. Si la teva és una esmena a la totalitat, res a dir. El dia que hi hagi la majoria suficient, independència i punt. Però si critiques a més a més el procés de negociació, llavors no pots utilitzar com a argument l’esmena a la totalitat.
En altres paraules. La nostra discussió pot tenir dos camins. El primer és el camí de “l’autonomia que ens cal és la de Portugal”. En aquest context, no hi ha negociació possible, com tampoc hi ha Estatut possible. El segon és dir. “Assumim que soc independentista i que estem en el context que estem, discutim com crec jo que s’hauria de fer la negociació per millorar els resultats”.
I, per cert, només has tocat un dels vuit punts del debat.
La negociació surtirà bé. Tindrem un model de finançament molt millor que el que hem rebut. N’estic segur. En parlem quan veiem el resultat.