Blog d'en Xavier Mir

De fet, tota aquesta mentida del catalanisme del PSC se la havia cregut algú amb dos dits de front a Catalunya? el que és sorprenent és que sí, que algú s’ho hagués arribat mai a creure. Perquè a mi em sembla evident que la marca PSC no és més que una estratagema de màrqueting i corporativisme, només un intent de netejar la imatge de nacionalisme espanyol del PSOE. Res més. Alhora de la veritat, el PSC, amb aquesta marca tan “catalanista” no ha votat mai, mai, en 30 anys, en contra de la disciplina de vot del seu propi partit -PSOE- al parlament espanyol, que és on, lamentablement, es decideixen les coses. Només la hipocresia i les ganes de justificar l’injustificable han dut a aquesta creença. I part de la culpa la té ERC, que s’ha aprofitat de l’infantilisme de part de la societat catalana que veia en el PSC quelcom més que una marca blanca del nacionalisme jacobí i espanyolista del PSOE. Em sembla que els que estàvem i estem indignats amb ERC pel que ha fet i continua fent -Donar tot el poder al nacionalisme espanyol en forma d’hipòcrita progressisme- ara encara tenim més arguments. Un més, un més d’una interminable llista que comença fa uns 30 anys.

Senyors dirigents d’ERC, fins quan, fins quan aquesta immensa mentida en la que volen sostenir els seus càrrecs. Fins quan intentaran enganyar la gent. On ha quedat aquell discurs que justificava el Tripartit? On és el gir catalanista que havia de fer el PSC? on és l’arrossegament a posicions catalanistes del PSC? on és la construcció d’un estat propi des del govern? I on és el gir federal que deien que tindria en ZP amb vostès arrossegant des de Catalunya?

Em recorden aquells que parlen molt, que es volen menjar el món, i el món els devora amb una rapidesa inusitada, bestial.

Temps enrere vaig defensar que l’únic camí coherent d’ERC era engreixar-se còmodament a l’oposició, defugint pactes amb traïdors i botiflers (PSC i CiU) perquè això els convertiria en “palmeros”.
Des d’aquí es defensava que l’objectiu final de tot partit era assolir quotes de poder.
La van cagar. Hem sentit garlar “Nosaltres posem l’accent de qualitat”, “Som la garantia que impedeix un gir espanyolista”, bla, bla, que traduít al català vol dir “Això ho paguen de puta mare!”, “Aquí es viu de collons!”.

Tot aquell que pacta amb la xusma es converteix en xusma. El PSC ha fet el que era previsible, sucursalisme. No desmarcar-se, no dinamitar el tripartit, equival a perpetuar la submissió a Espanya. Cal esberlar-ho tot!

Els “Mori el Borbó!” i d’altres tics folclòrics queden molt florits però la puta realitat és que ERC està emmerdada fins el coll i és corresponsable d’aquesta situació.