Això vol ser un homenatge. Això vol ser una protesta. Això vol ser una espera de retrobament. Homenatge. El Matí de Catalunya Ràdio té un segell de qualitat i una Denominació d’Origen. La D.O. és la marca única d’un programa on la filosofia és amena, la psicologia atractiva, la espiritualitat propera, la tertúlia àgil… En
Ciceró: ” Sempre és millor una pau injusta que una guerra justa.” Perquè no hi ha res pitjor que la guerra. “Mai es pot justificar la mort violenta d’una sola persona. Només que comencem a fer excepcions a aqueta regla, obrirem la porta a qualsevol atrocitat.” Parlem de caos concrets. “El règim nazi era cruel
La Virgínia està descontenta amb la seva feina. Dels companys no en té cap queixa. Del cap tampoc. Tothom la tracta bé perquè es fa apreciar. El sou? Treballa al Registre de la Propietat i amb els anys que hi porta guanya com dos mestres de la Pública o més, depèn dels mesos. Aleshores? La
Reflexió sobre el gust per al poder. Manar o sentir-se lliure. Tema cabdal per a la persona, per a qualsevol ésser humà. La varietat de dites populars ho palesen. Veiem les més conegudes. És millor ser cap d’arengada que cua de lluç. O també: preferible ser cua de lluç que cua d’estruç.Val més ser petit
És un pesat! No m’entén! Els pares de les meves amigues no insisteixen tant. Per què sembla que els nois siguin un perill? Per què els pares sempre han de veure un perill en allò que ens agrada? Bé, Isabel, tens 12 anys i ja no ets una criatura. Estic segur que ja tens una
La pluja de recriminacions contra ERC ha esdevingut un xàfec amb calamarsa. Els projectils són tan desproporcionats que arriben a l’absurd. Tant que entre els lectors de diaris s’ha produït un efecte contrari al que els atacants esperaven. Avui mateix, en la tertúlia d’El Matí de Catalunya Ràdio Gemma Lienas, preguntava, perquè no ho tenia
El sexe allibera tensions, l’amor en crea. Així s’expressa un protagonista de “La comèdia sexual d’una nit d’estiu”, pel.lícula de Woody Allen. La tradició filosòfica ho avala. El gran poeta Lucreci, de tendència epicúria, ja ens aconsellava fugir dels maldecaps de l’amor com el gat fuig de l’aigua calenta. L’amor és una passió. Passió, patiment.
Una dita del poeta llatí Horaci que veiem escampada arreu. Jo l’acabo de trobar en el rètol d’una llibreria de Torredembarra. El poeta li diu a la seva amant Leuconoe “Carpe diem, quan minimum credula postero” Odas, 11.8 “Treu profit del dia d’avui i refia’t el mínim del que encara ha de venir” Amb altres
Tota una personalitat el sr. Bucay. Imposant i seductora. Assegut enfront de Carles Capdevila i amb aquella encantadora cadència argentina, el sr. Bucay va anar desgranant un discurs molt atraient. Un discurs que mima l’oient i que aquest, agraït, accepta complagut. Prou agraït amb les formes per oblidar d’analitzar-ne el contingut. Si, a més, el
AMP. Actitud mental positiva. Desenvolupament personal. Tècniques diverses: sofrologia, hipnosi, mètode Coué, programació neurolingüística, etc. El denominador comú: relaxar el cos per alliberar el nostre potencial mental. L’objectiu primer: desmuntar els mecanismes de la por. Però en positiu. Reemplaçant, no pas encarant-s’hi. Freud va ser un pioner. No sóc ningú per criticar-lo, però cal reconéixer