BioSofia

Això vol ser un homenatge. Això vol ser una protesta. Això vol ser una
espera de retrobament.

Homenatge. El Matí de Catalunya Ràdio té un segell de qualitat i una
Denominació d’Origen. La D.O. és la marca única d’un
programa on la filosofia és amena, la psicologia atractiva, la espiritualitat
propera, la tertúlia àgil… En una paraula, on tot allò potent i seriós
esdevé interessant i amè.

No ho sé trobar enlloc més. Per això el programa té
D.O. I, evidentment, tot salpebrat amb els espais més estàndards de
moda, futbol, música, entrevistes… Què me’n dieu de les entrevistes? Amb quina
elegància Bassas sap controlar-les marcant els temps, recuperant finament les
preguntes quan l’entrevistat es vol escapolir, i deixant-li sempre, tanmateix, un bon
regust final! I l’humor? També és en aquest programa on l’humor ha trobat un format innovador i
intel.ligent: l’APM. Tant, que s’ha pogut traslladar a la televisió. Finalment,
on heu vist que els oients puguin participar tant i de forma més
variada?

Em temo molt que et trobarem a faltar, Bassas. Perquè el conjunt no pot tenir
rèplica de qualitat sense les teves sàvies maneres.

Protesta. No hi ha evidències, però tots en sabem el culpable. Els
mafiosos no en deixen, d’evidències: ho sabem ben bé per les pel.lícules que en això
no s’inventen res. Si Al Capone va ser enxampat va ser per temes menors. Els
socialistes han après a ser una piconadora de poder inigualable. Ningú trobarà
proves d’atemptat a la llibertat d’expressió. Però aquest és el delicte, ni més
ni menys. També en podeu dir sectarisme, ingerència política en els mitjans,
control de totes les àrees socials, etc. En saben molt i poques proves tindrem
del flagrant atemptat a la llibertat d’expressió. Aquesta vegada el Col.legi de Periodistes restarà mut. Amb Francino va ser diferent, aquest era dels seus.

Irritant? Evidentment. Impotència? Molta, però només de moment. Confieu, que a
tot porc li arriba el seu sant Martí. Els catalans reaccionarem i els posarem
al seu lloc. Segurament serà per temes menors que negligiran. Com va passar amb
la família Capone. No mireu només al Sarsanedas. Aquest és l’executor, però el cap
socialista té altres noms: Ferran, Zaragosa. Sala…

Retrobament. Segur que la ment de Bassas bull de nous projectes. Bull d’il.lusió,
de renovació, de camins per explorar. Nous aires que esbandiran, n’estic segur,
els vents mesquins que li han arrabassat la seva quasi perfecta criatura. Però
desprès de catorze anys ja no ha de demostrar res. Sap que deixa un llegat. La criatura li ha sortit, amb esforç sí, però amb aparent normalitat, sense fòrceps.
Per això potser no acaba d’adonar-se que rebrà el reconeixement de la història de la radiofonia del país.

Ara, però, no pensa més que en la nova proposta que va madurant en el seu cap. Nosaltres
l’esperem amb la mateixa il.lusió amb que ell la concep. Quan durarà la gestació?

Fins aviat, Bassas. I felicita tot l’equip de part nostra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!