Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

No hi ha George

Publicat el 4 d'abril de 2008 per vicent

La meravellosa “Swett Lord”, en el concert d’homenatge a George Harrison, a càrrec de Billy Preston, amb Paul i Ringo a l’escenari amb Eric Clapton i els altres. I amb Dhani, el seu fill, que sembla un túnel del temps posat dempeus.

Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari

Gerard Quintana

Publicat el 3 d'abril de 2008 per vicent

Els d’Enderrock, tan infatigables i brillants com sempre, acaben de posar al carrer un número especial dels quinze anys que inclou un DVD sobre l’històric concert del Sant Jordi de 1991, el de Sau, Els Pets, Santgraït i Sopa de Cabra. Una de les coses que hi ha dins el dvd és la interpretació de “L’empordà”, una de les meues cançons favorites de tots els temps. S’hi veu un Gerard Quintana, ara company nostre blocaire, emocionat a la segona frase, supose que en veure la reacció d’aquell riu de gent. No he pogut evitar pensar que eren temps molt més difícil però que el somriure de’n Quintana ho paga tot. Hi ha tanta il·lusió nova i tant d’entusiasme…

Han passat dèsset anys i avui la música en català no és cap reducte al qual cal construir-li un mercat. És cert que encara no és una música plenament normalitzada però el camí fet des d’aquells anys és enorme. I deu molt a aquests quatre grups. Perquè van intentar matar-ho dient que eren dolents, que els pagava la Generalitat, que eren kumbaias, que no eren rockers de debò, que eren molt dolents… Qualsevol cosa valia per a atacar-los. Com en tot en aquesta vida hi havia de més bons i de menys, de més brillants i de més, de més pencaires i de menys, de més secs i de menys. Però tots plegats van aconseguir tirar endavant una cosa que tot just si existia de forma incipient i aguantar els intents de soterrar-la. Mirant l’especial d’Enderrock això s’entén amb tota la claredat i les petites foteses queden en un segon pla ben allunyat. Per sort.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La Nit a VilaWeb

Publicat el 2 d'abril de 2008 per vicent

Avui hem estrenat “La Nit a VilaWeb”. És un projecte que fa temps que perseguíem i que correspon a la idea que els lectors esperen coses diferents a diferents hores del dia. Generalment de dia entren des del lloc de feina o estudi i busquen més aviat informació d’última hora mentre que a la nit entren des de casa i, per tant, busquen coses més curioses i llargues, que els facen navegar i els entretinguen.

Això és el vol fer “La Nit a VilaWeb”. Per això cada dia transformarem a les vuit del vespre la portada, oferint un gran tema molt farcit d’enllaços però també eixamplant l’espai dedicat als blocs i a VilaWeb TV i incorporant-hi altres formes de participació, com ara un nou servei de xats que inaugurarem ben aviat. Estarem contents si aconseguim que una part de la gent que es connecta a VilaWeb de dia però no ho fa de nit s’acostume també a fer-ho en horari nocturn. I si sabem oferir coses més atractives encara als nostres lectors.
En fi, com sempre la darrera paraula la tindran els lectors.

L’embolic

Publicat el 1 d'abril de 2008 per vicent

Fa anys que defense la tesi que a temes senzills calen explicacions senzilles però que en canvi a temes complexos requerim, o hauríem de requerir, explicacions complexes. Portant-ho al periodisme vol dir que les coses que evidentment són lògiques no necessiten grans explicacions abans de convertir-les en notícia.

Dissabte, però, la mort de Salvador Escamilla va esdevenir en un embolic a Catalunya Ràdio que em va fer pensar. L’emissora va anunciar per antena la seua mort i va entrevistar diversos amics que hi van expressar, convençuts que el fet era real, la pena per la mort del locutor i promotor cultural. Era un fet, per desgràcia, esperat. Sabia tothom que ell era a les portes de la mort. Però el fet és que no era (encara) mort. 
Pel que sembla una desafortunada confusió entre persones que eren grans amigues del finat va desencadenar la difusió de la notícia. Això i la confiança en que els fets senzills no requereixen grans mecanismes de contrast. (Escamilla estava, efectivament, morint-se i la font que anunciava el seu decés era amiga i formava part de l’emissora mateix).
Escamilla havia tingut a Catalunya Ràdio la seua darrera casa així que ningú, en els altres mitjans, no ens vam plantejar la hipòtesi que l’emissora pogués enganyar-se en una tema com aquest. I tots vam publicar la notícia com a bona, contribuint a fer més gros l’embolic.
L’incident ha estat molt desafortunat i fa reflexionar. En aquest món on les notícies circulen a una velocitat d’espant ja que pels mitjans potser ni els fets més corrents haurien de quedar lliures d’explicacions més complexes…
(PD. El meu record i homenatge per a Salvador Escamilla. Fer el que ell feia quan ho va fer no tenia res de fàcil ni agraït i es mereix tot el nostre respecte).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari