Manuel Baixauli acaba de publicar la novel·la L’home manuscrit. Abans n’havia publicat una altra: Verso, però el primer llibre és Espiral. L’escriptor de Sueca, és també pintor. Forma part d’aquesta saga d’artistes plàstics i verbals de llarga i fecunda tradició. No només és de Sueca, sinó que viu al costat de la casa de Joan Fuster
Els ametlers de la vall de Guadalest estan en el seu punt de florida. Les llenques, amb flors i aromes, han esdevingut uns jardins sensuals. Enguany, hi arriba una mica prompte. El bon temps l’ha accelerat: habitualment ho fan al febrer. De colp, la terra esdevé un escenari, es fa teatre. Una decoració especial punteja
Jardí ebri (Edicions 62) és una nova antologia de textos de poesia que Josep Piera, amb l’ajuda de Josep R. Gregori, ha traduït de l’àrab. Llegiu-la, s’ho val. Es tracta d’una selecció de poemes d’Ibn Khafaja, que va viure a Alzira al segle XI. Ibn Khafaja, el jardiner d’Alzira, va ser, sens dubte, el poeta
Diumenge lluent i assolellat com si fos de preestiu. Passege per la Serra Grossa, preciosa elevació sobre la mar, hui solcada de velers en competició. El sol fa de l’aigua un recipient blanquinós, refulgent, a males penes tocat de blau. S’hi respira calma. Des de la mola, perquè la Serra Grossa té el cim pla, s’hi mostra un mar exultant, al nord-est, el ciment
Uns milers de persones en reuníem ahir en la plaça l’ajuntament per demanar poder seguir veient tv3. Un govern tan liberal com el de Camps –i el pp, en general– ha clausurat el repetidor de la Carrasqueta. És la forma amb què entenen la llibertat d’expressió. Pensàvem que la via de Maastricht faria l’estat espanyol
Hui divendres ha vingut Rafa Gomar a parlar de la seua escripturà diarística. En concret, ha parlat de Vianant (El cep i la nansa, Barcelona, 2006) el seu darrer dietari. Es tracta d’un dietari sense dates, la portada del qual reprodueix una de les seues passions: la pintura de Paul Klee. Ha parlat de la seua
L’associació d’escriptors ha penjat una pàgina amb informació sobre la meua obra . Considere que l’"obra" és el meu assaig, i no hi entren els papers acadèmics. Però si la qüestió en alguns casos resta nítida, en d’altres presenta força dubtes. I és clar, la qüestió en litigi és: on comença i on acaba l’assaig? Perquè hi ha assajos que són un plom
Recorregut, de matí de diumenge, pel Ferraget i les Glapises, unes llenques pedregoses, en tossals sinuosos, d’escassa utilitat agrícola. "Ferraget" –segon el meu informant, Josep Martines– ve de "farratge", aliment per al bestiar. Mirant com són de pobres –mig secalloses, mig pedregoses– fan l’efecte que serien terres dedicades a la pastura. També als pinars, i on hi havia pinars
Com cada temporada, Joaquim passa una meitat de l’any fora de l’Alacant, viatjant per comarques catalanes i valencianes, la resta del temps, l’altra meitat, està ací. Cada dia fa un itinerari diferent per la ciutat, amb visites a gent molt diversa. Va carregat amb dues borses -una en cada mà- i de vegades amb motxilla.
Els psicòlegs expliquen la regressió al passat com la conseqüència de la por (al present i al futur). Em pregunte: És això el que ocorre en molts sectors de la societat? Per exemple, en l’església? El fet cert és que la institució sembla que haver iniciat una creuada per assolir, de nou, el nacionalcatolicisme. No busca estendre el
Mentre els xiquets esperen apressats l’arribada dels reis, dedique unes hores del dissabte a fer llenya. El foc de la llar en necessita molta. Cada arbre té la seua textura, la seua olor, la seua qualitat, el seu pes, la seua estètica… N’he fet molta, de garrofer. És una qüestió de simple principi ecològic: netege els
L’any 1968 Pasolini va estrenar Teorema. La data és significativa. Aprofitant els dies prelaborals l’he tornada a veure. En sinopsi: a casa d’una família acomodada de Milà, hi arriba un convidat. Es tracta d’un jove seductor que, primer, atrau hipnòticament la criada, després, el fill i la filla, finalment, la mare i el pare. Després se’n va com havia vingut,
Una setmana de desconnexió. Ço és sense pantalles, faenes intel·lectuals, ni obligacions (ni contactes amb gent que les recorda) i sense altres coses a fer que menjar, xarrar amb la família, amb els amics… I llegir. Perquè llegir sempre ho necessite. Com li passava a Borges (que no és sant de la meua devoció, però escrivia coses molt bones) no cal