ELS 10 MILLORS LLIBRES DE 2007 (l’ordre no és el valor) Vassili Grossman, Vida y destino, Cículo de Lectores. Un ver clàssic contemporani, un Toltoi o un Pasternak o un Chéjov. Novel·la coral amb la salvatjor de la guerra, el terror estalinista, l’extermini dels jueus, l’amor dels humans en temps difícils, una saga familiar en
PROVA D’EPITAFI PER A UN AMIC (IV) comme se dissout vite une saveur qui est la seule chose essentielle!Philippe Jaccottet la pluja destenyeix la teva veu i el teu cos es perd dins boiresde besos i alens que es fonencom neu que tapa els recordsque només són d’aigua claracom les llàgrimes transparentsque no saben de
L’écriture Pourquoi écrit-on ? La vieille et perfide question que Littérature avait rajeunie au lendemain de la première guerre mondiale n’a toujours pas reçu sa réponse. Il n’est pas sûr , loin de là, qu’elle n’en comporte qu’une seule, il n’est pas sûr non plus que les motivations d’un écrivain ne varient pas tout au long
A LES SET I MIJA PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE D’ANDREU MANRESA, INVITACIÓ A LA FELICITAT (Hiperdimensional Edicions, Palma, Illes Balears) A LA FUNDACIÓ LA CAIXA. I DESPRÉS A RECITAR POEMES EL DIA DELS INNOCENTS AMB BERGANTS JOVENÇANS I VELLS XARUCS A CA DOS ÀNGELS: ANTÒNIA I MIQUEL, JUST DAMUNT ESPORLES.SALUT I POESIA!
PROVA D’EPITAFI PER A UN AMIC (III)Benazir Buttho, in memoriam Posau tota la sal de la matança a la ferida i que no manqui el vinagre i la llimonano mireu la televisió amb el so oberti tancau totes les finestres de la casaavui el dol revé com una mala cosaque no deixa cap racó sense
PROVA D’EPITAFI PER A UN AMIC (II)No mésla rosaaurèola al pitde fullessequesesfullant-se
PROVA D’EPITAFI PER A UN AMIC (I) Entràrem allà com dos fugitius de la gentla negranit dels túnels em feia oblidar-teens perseguíem per un laberint de dubtesper trobar la porta exacta dels contactesfeia pudors, feia temps bruts, feia ofegorsels passadissos sense domassos ni tombesni frescs bells, ni pintures carnals, ni grafitsles parets ennegrides ens guiaven
no sabia ni el teu nom de pila i t’assuaujava el perrúsamb la tendra violència que tu practicaves inquiet i fiper l’extensió nua d’algunes zones de tacte i contacteno sabia ni la teva edat ni els estudis ni les dreceresromanies per mi aquella carn d’ardor i d’enravenadaque m’ensenya selves ferotges jardins nous de trincael mapamundi
ELS BONS AMICS, QUIN TRESOR!ABANS DE COLGAR-ME FAIG UN VOT DE CONFIANÇA CAP ALS VALORS DE L’AMISTAT.UNA DE LES VENTAFOCS DELS NOSTRES TEMPS.I UNA FONT DE CIVILITZACIÓ I CONSOLACIÓ EN TEMPS D’INTEMPÈRIE, DE FALSOS PROFETES I DE MOLTA SOLITUD.QUIN GUST SABER QUE L’ALTRE ET VEU!I ESCOLTA LA TEVA VEU.UFFFFFF!
Les cendres com una memòria orgànica de mineralels pensaments com el trampolí de la sensibilitatel cos immortal de la lletra desgastada pels tempsel laberint de teranyines vives sus-suaquinesaquell pasquí esqueixat d’una altra pau perdudales veus d’un planter de cordes vocals fent Brahmstotes les petites coses que m’enrevolteni encara no sé els camins per fer-les meves.En
Vet aquí un text seu magnífic, destaparé una botella de la Veuve per brindar pel teu corpus literari, mestre Julien:Ou bien maintenir à tout prix la liquidité de la langue, sa disponibilité, en tentant, par une inattention rigoureuse aux affinités des mots, aux liaisons syntaxiques, à tout ce mécanisme verbal qui, si nous n’y prenons
FOU DINS EL BUSET VAIG MIRAR I TU M’HAVIES VISTENCALÇ D’ULLALSFOC DE DENTATSSABORS DE LLUNYANAVES AL BANCAIXÍ ET MARCAVAEM VAIG AIXECARCOM UN FILM MUTENS FREGÀREMSENSE VOLERDE TAN ENCESOSVAIG BAIXARI TU NO
EN HORA BONA I GRÀCIESA VILAWEB PER AQUEST VÍDEO MAGNÍFIC SOBRE NADAL BATLE.VOLDRIA SABER PENJAR-LO AQUÍ.
veia tota la còrpora exultantl’estendard de tes cellesla dermis de tos llavisla lluor des tos ullsaquella forma singulard’estendre els ditsquan fumaves herbaemperò la causa de mon design’estic segureren els tactes de tes paraules per tot
Aimava les teves fonts respiratòriesi aquella forma teva de dir els mots,els feies cantar des d’un angle sonorque em despertava arbrissons erèctilsper la llargària del meu nom d’home,eres un reanimador nat, un prodigiper fer reviscolar paraules gastades,les retòriques crues de la putrefacció,el pantà enganxadís dels llocs comuns:tot es transfigurava en tes cordes vocalsd’una gola que