PROVA D’EPITAFI PER A UN AMIC (III)
Benazir Buttho, in memoriam
Posau tota la sal de la matança a la ferida
i que no manqui el vinagre i la llimona
no mireu la televisió amb el so obert
i tancau totes les finestres de la casa
avui el dol revé com una mala cosa
que no deixa cap racó sense atacar
despullau la veu fins que sembli plor
i maleïu els assassins de tot humà
que ningú no cridi ni s’exalti ni senti
cal que l’energia faci pau a les totes
i que les roses no deixin de ser roses
la nit serà llarga i fonda un suplici
i a l’alba tornarem començar de trist nou
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Posarem tot el prebebó asiàtic al talls per cloure en silenci fosc el raig de mal del terror que encalça la sang
M’agrada molt que un escriptor patriota sia tan sensible i universalista, i clami pel dolor del món, escrigui epitafis per a una dona del món, musulmana, bella com un quadre de museu, amb perfil cinematogràfic, vindicativa al retrat de jove telquel Joan Baez.
Avui dematí m’he desvetllat, insomne després de veure de matinada una entrevista amb la morta que feu a TVE Balbin fa un pocs anys.
Li deien Pinki en família a Benazzir Buttho.
Lleparé un grum de sal empebrebortat per callar millor i maleir amb més oi qui dels humans en fa matances.
Al igual que un pagés o tot hom intenta sembrar per sobreviure, n´hi ha qui viu de sembrar guerres per la mateixa necessitat de sobreviure.