PROVA D’EPITAFI PER A UN AMIC (I)
Entràrem allà com dos fugitius de la gent
la negranit dels túnels em feia oblidar-te
ens perseguíem per un laberint de dubtes
per trobar la porta exacta dels contactes
feia pudors, feia temps bruts, feia ofegors
els passadissos sense domassos ni tombes
ni frescs bells, ni pintures carnals, ni grafits
les parets ennegrides ens guiaven per lluors
i encara no sabia els noms de ta estatura
la calentor emmusclera de ta pell, tos ulls
que s’ho menjaven tot a la primera, aquell
delit que aconseguírem sense saber-ho
en el centre d’aquella catacumba íntima
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sols sentim quan percebem nítidament el so de la carn quan és fendida; quan ens enrevenxina el plany plaent de l’esperit emmilocat que es deixa prendre.