22 de desembre de 2007
Sense categoria
1 comentari

PELL DE LLENGUA

veia tota la còrpora exultant
l’estendard de tes celles
la dermis de tos llavis
la lluor des tos ulls
aquella forma singular
d’estendre els dits
quan fumaves herba
emperò la causa
de mon desig
n’estic segur
eren els tactes
de tes paraules
per tot

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!