Les cendres com una memòria orgànica de mineral
els pensaments com el trampolí de la sensibilitat
el cos immortal de la lletra desgastada pels temps
el laberint de teranyines vives sus-suaquines
aquell pasquí esqueixat d’una altra pau perduda
les veus d’un planter de cordes vocals fent Brahms
totes les petites coses que m’enrevolten
i encara no sé els camins per fer-les meves.
En els dos centres de l’el·lipse: amor i amistat
rodelles que fan anar llatina la vida dels humans
ofrenes de cada dia que alimenten el Món.
Us cant com el pastor que guarda el ramat
i s’entreté xiulant un flabiol de canya,
us cant com l’orat i sense sostre
que predica pau, amor, justícia i llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!