Ens agradi o no, per molt sedentaris que creguem esser, només som nómades. Dir els núvols, els meravellosos núvols, que ara mateix fan ombra a l’ordinador: escriptures voladores com les que dansa un estol d’ocells cercadors. Speak Memory!, aquest títol de Nabokov informarà el text que he de fer el dijous tretze de desembre a
UN DIA QUASEVOL Salomé Revuelta havia vengut a Mallorca feia desset anys perquè sa mare no podia alimentar tants de fills. A son pare quasi no l’havia conegut, era un comercial gató d’una empresa d’articles de perfumeria que quan va haver fet cinc infants desaparegué totalment de les seves vides. Per sort el repradí de
No fou un destí implacable la causaEmperò tenies tot de signes abissalsEn l’entrenada, estrenada, còrporaMovies els designis com si alenassinEn la teva epidermis decissiva i finaCom un jugador que no sap de riscsNi de paranys de dols i de roïnesesEmeties longituds d’ona euforitzantsQue em deixaren enrampat pertotNomés vaig ser víctima de les ardorsEncara reconec els
TENIA UN HOME ENTRE ELS BRAÇOS COM UNA TORXATENIA UN HOME ENTRE ELS BRAÇOS COM UN DAVALLAMENTTENIA UN HOME ENTRE ELS BRAÇOS COM UNA TENDRORTENIA UN HOME ENTRE ELS BRAÇOS COM UN FESTIVAL TENIA UN HOME ENTRE ELS BRAÇOS COM UN DÉJÀ-VUTEMIA UN HOME ENTRE ELS BRAÇOS I TOT ERA MIRACLE
FEIES CIRCULAR LA LLUM EN LES TEVES PELLSCOM SI TINGUESSINS DONS FOSFORESCENTSERES D’ENLLOC CLAR EM DESPLEGAVES LLOCSD’UN MAPA ESTRENAT EN CADA BREU TROBADAQUÈ CALIA FER PER SABER-TE CONSERVAR-TEEN LA MEVA OBSCURITAT AMADA DE FREDORSEN AQUELL HORABAIXA D’ALENS I RAPINYADESEN AQUELLA DOLÇOR D’ABELLA I DE MAGRANAEN AQUELL MOMENT TAN LENT DE LA FUGIDA?RECOMENÇ UNA CERCA AMB
ARRIBARES AL CIM DELS MEUS SETZE ANYSEL VÉLL DEL TEU COS ERA UN NIU OBERTNO M’HAGUÉS PENSAT MAI TROBAR EN UN HOME GRANLES LLIÇONS DE VOLUPTUOSITAT QUE EM DONARES.ET VEIG EN LA LLUNYANIA D’AQUELLS TEMPS INÚTILSCOM L’AMIC QUE ET DESCOBREIX RACONS IGNORATSCUCAVELES FLAMEJANTS I ESCORXES DE TENDRESADRECERES INCONEGUDES PER ARRIBAR MÉS TARDELS LABERINTS INFINITS DE