CONVERSA AMB BLAI BONET.PARTICIPANTS: JAUME MATEU, MARGALIDA PONS, BIEL MESQUIDA I CARLES REBASSA.DIA , LLOC I HORA: AVUI, 21 DE DESEMBRE DE 2007, A LES VUIT DEL VESPRE A LA CASA JOAN ALCOVER (C/ SANT ALONSO NÚM 24) DE PALMA.TOTS ELS AMADORS DE BLAI ESTAU CONVIDATS!!!
BLAI BONET, POETA DE CADA DIA Telloc, 16 de desembre de 2007Car i hamat Blai, i com a molt íntim, t’escric a l’ombra d’una absència arbrada de deu anys, orfe de tu, entotsolat sense les nostres converses com una mala cosa, enyorant a les totes la nostra amistat (les telefonades, les cartes, les visites, etc.).
Estic sota l’espasa de Damocles d’un malentès amb un amic.No el trob per telèfon, ni mòbil, ni fix. Sé que l’amistat és confiança i complicitat. Això ho parlàvem amb Blai Bonet i coincidíem en tots els matisos. La seva mare, Maria Rigo i Rigo de Llombards i de Ca les les Comes, xerrava amb una
EL TEMPS DELS REPLECS Antònia Maria Cruelles i Torner, ets una dona de seixanta-sis anys, d’una bellesa serena i amable, vídua, que, quan els teus dos fills han partit de casa —Joan, de trenta-vuit anys, que és professor d’audiovisuals a la Universitat de Vic, i Francina, de trenta-quatre, que fa teatre amb Arianne Mouschkine a
El nou Institut Ramon Llull: quan neixerà?
EN ALGUN LLOC PER DAMUNT ELS ARBRES I EL VOL DELS OCELLSHI HA ELS TEUS ULLS D’AMOR I DE SAVIESAAMB ELS COLORS EXACTES DE LA TEVA MIRADAQUE EM DEVORAVA TOTS ELS PLECS I ENTREDÓS.M’ALENAVA.
SENT ELS TEUS VESTITSQUAN ET DESVESTEIXENTOC ELS TEUS SENTITSTOT TEMPS EN TENSIÓM’AFOLL ENTRE CRITSDINS ELS DESGAVELLST’ENTREG AQUESTS DITSPER ALS FORATS TEUSMOSSEGUES ACUDITSENTRE ANQUES SALIVESI CAUEN ESTEMORDITSELS TEUS ULLS DE PENAET FAIG TRENCADITSMENTRE ESPERONEGESBRAMULES PELS VITSM’OFEG DINS ESPERES
Vaig anar a Barcelona, al tanatori de sant Gervasi per dir-li adéu.En Guino estava dins un bagul de llenya de pi ple de grops, tancat i tapat de flors.Érem la família i molts d’amics. La gent d’Agramunt m’emocionà.Es va fer un acte de comiat modèlic. Quan entràvem a la gran sala hi havia un saxofonista
GUINOVART: AMIC I MESTRE Commocionat, i emocionat, per la mort sobtada, cop en sec, de Josep Guinovart, de Guinovart, d’en Guino, com l’anomenàvem els amics, escric aquests mots tremolosos i amarats de tristesa perquè visqui entre nosaltres. Desembre, mes terrible i cruel, passa aviat! Aquest matí, just abans de saber la mala nova, acabava un
COMPLANTA PER A UNA BELLA DONA Pujaves lleugera, Cecília Arinyó, per la Costa de la Pols de Palma com si no coneguessis ningú. Anaves amb un vestit blau elèctric entallat que no t’afavoria gens. Duies unes sabates de taló altíssim que et donaven aires de funambulista. No miraves res, enlloc, ningú. Amb el cap alt
M’HA FET DESTRUIR, PLUF! I DOS NUVOLETS, EL FIREFOX. NO SÉ SI EM DEIXARÀ ENVIAR AQUEST POST AMB L’EXPLORER. UNA RATA ÉS MOLT PODEROSA. NO HE POGUT FER CAP ARTICLE. M’HE DE COMPRAR UNA ALTRA RATA. O UN ALTRE ORDINADOR. PLUF! NUVOLET…NUVOLET…
NO PASSIS PENA, NO HI HE ENTRAT Encara no m’atrevesc a rodar la clau. Voldria tenir la força de fer-ho. Tenc por que l’enlluernament o un xoc rabiós em produís una embòlia. Era el teu santuari, Aràlia, la descripció de la intimitat més fonda que tu excavaves amb la disciplina d’un arquòleg de les prehistòries
ÉREM TRES QUE JUGÀVEM A LES TOTESEL FET DE SER SENAR HO FEIA GOLAFREBESAR DUES BOQUES ALHORA ÉS RARI VEURE DUES VOLTES DE CUL A TOCARUNA ARQUITECTURA CARNAL SEDUCTORASEDICIONS A VOLER XICALDES BALBESMENJÀVEM PLEGATS LA MATEIXA VERGAI ENS LLENGOTEJÀVEM AMB EL GLA ENMIGFOU UN DESFICI DE FAULES VENCEDORESTRES PELLS TRES FORATS SIS TESTICLESCOMBINACIONS A BALQUENA
París i Londres eren les dues ciutats estimades on, amb N. B., vaig comprar senallades de llibres —el darrer bel en ciències, tecnologies i alta divulgació científica— que ens destrossaren l’esquena a tots dos. A París, l’any passat, vaig conèixer Madame Lévi-Strauss, que em contà que quan el seu home va visitar el diari Le
ÉS AQUESTA LA VERA FUNCIÓ PRIMORDIAL DE L’ART: SUSCITAR UNA EXPERIÈNCIA, I, PER TANT, UNA FORMA DE CONEIXEMENT, NO EXISTENT ABANS, MAI NO DITA, NO FORMULABLE SINÓ EN L’ÀMBIT DE L’OBRA QUE EXISTEIX PER TAL DE FER-NOS EVIDENT ALLÒ QUE, SENSE L’OBRA, NO HAURÍEM ARRIBAT A ALBIRAR MAI, PERQUÈ FORMARIA PART NOMÉS DEL MÓN POTENCIAL;