Mi dominavano le sue delicatezze.Fuori il vento toccava le casedegli uomini, le lente migrazione dei fanciulli.S. P. Et trobava capriciós i malcriat, aviciattottemps sense remei com un al·lotque no ha conegut el dolor ni la pena.Per això et vaig deixar sense voler-hocom aquell que abandona una nosaestimada: clausura un camp de roses.T’oblidava a estones i
Li vàrem pegar de xerrera,feies anar la garrova a mili jo t’escoltava embadalitdesitjant aquella llengua.Et vaig tapar les paraulesamb una morrejada dura,necessitava la teva salivaper poder dir el que sentia.Tota la nit férem cucavelesde mots i cosssos capgirats.Tu reies com un bergantelli jo mirava el nu més bell.
Mas las palabras del cantor quien no las cree no las entiende.José-Miguel Ullán Pugui el teu esperit viure, durar milions d’anys, tu que estimes Tebes, segut amb la cara al vent del nord, els ulls plens de felicitat.Inscripció de la copa d’alabastre de Tutankamó Era estiu gran i feia un sol tapat, a l’era del
PARAULES D?AQUAREL·LA Paper. «No t?ho havia dit mai: m?agrada posar un boomerang dins les meves frases perquè guanyin en força. També guanyaran en ritme. Contar és llançar. I per tibar la trajectòria cal inventar una llengua: paraules d?aquarel·la que es corren i es difuminen: no escriure com es parla, no escriure com es llegeix, anar
Amics que us agraden els llibres sobre escriptors: aquesta és la vostra!
Et vaig llançar dins els braços de l’herba,et vaig fer fer cucaveles sense aturador,et vaig capgirar les frases que em daves,et vaig ferir amb esgarrinxades d’amor,et vaig donar tot el verí que anhelaves,et vaig robar a les totes el foc i l’ardor,et vaig acaronar fins que em deixares,sol i trist, sense ganes de res, enclavador.
Aquest amor que et don a feixos,com si en tingués a voler, no ésaltra cosa que una carícia lleu,el caminal solitari dels plaers, la fondària d’un bes inacabable,aquesta crua claror de l’hora en què em fuges cap a destinsde boira, al·lot foll, d’ulls clarsi cor incandescent de noraiaferrat a l’alta roca del desfici.
Havia plogut aigua de claveti a la badia una circumferènciade fang creixia: em digueres,al·lot foraviler, que em besaves:som el torrent que entra al marde la teva carn com saba i or.Volies ser poeta, em digueres.
TERRASSA SOBRE LA DESTRUCCIÓ On és la pleta atapeïda de mates i i argelagues, i estepes i arboceres, i aladerns i llampúdols i alzines i revells en què anava de petita? Ha! Ha ! Ha! On són les ruïnes, en què vaig passar tantes d?hores jugant i llegint i badocant, d?aquell talaiot de Son Meliés
Quan sortírem d’aquella casa d’almangre i plaers, al·lot despentinat que m’encenies,vaig veure la taca de fasser damunt el frontisi la’t vaig mostrar com un trofeu d’encontre,com el record que ara em fa ressuscitar-te.
Et vaig dir que no hi havia paisatgeel teu cos era només una despullaal·lot que aparagueres amb un ramd’olivera com si fossis el colomde totes les tendreses insondablesEt vaig dir que la terra es moriael teu cos era una flama de setal·lot que partires de matinadacom si fossis un auguri la joiadels meus dies perdut
No va ser el fet de veure’tni l’alegria de la bellesad’un cos abocat al riscNo va ser el fet de saberque aquells ulls adormitsem demanaven amorde mala manera imperatiuscom si l’horabaixa de melfos per a nosaltres sols
MALLORCA SEMBLA ALEGRE, PERÒ HI HA INFERN Per què els imbecils (sí, els imbecils) són munió? Va ser, exactament, quan tu, Joana Aguilar, dona meva de fa tres anys, em digueres a l?orella amb un xiuxiueig: Aquesta manifestació contra Son Espases fa olor d?ingenuïtat, i la ingenuïtat a partir dels trenta cau dins el ridícul,
Cicle de conferències Literatura i RedolRelació entre l’escriptura i l’hàbitat Dies: del 19 al 23 de novembre de 2007Lloc: CaixaFòrum Palma,plaça de Weyler, 3, Palma L’Obra Social de ?la Caixa?, la Universitat de les Illes Balears i el PEN Català, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya,
EREN LES NOU TOCADES Som al llit amb aquest paper fet a mà, que em regalares, i la ploma montblanc per dir-te per escrit allò que t?he repetit tantes de vegades: t?estim. Crec que la febre m?ha pujat de cop quan he pensat les paraules que t?havia d?escriure. Si poguessis veure el muntatge que he