20 de novembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

AL·LOT AMB ELS ULLS ADORMITS

No va ser el fet de veure’t
ni l’alegria de la bellesa
d’un cos abocat al risc
No va ser el fet de saber
que aquells ulls adormits
em demanaven amor
de mala manera imperatius
com si l’horabaixa de mel
fos per a nosaltres sols

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!