TERRASSA SOBRE LA DESTRUCCIÓ
On és la pleta atapeïda de mates i i argelagues, i estepes i arboceres, i aladerns i llampúdols i alzines i revells en què anava de petita? Ha! Ha ! Ha! On són les ruïnes, en què vaig passar tantes d?hores jugant i llegint i badocant, d?aquell talaiot de Son Meliés atacat d?albons i ullastres, que, centenaris, s?aficaven per les escletxes de les còdols i eriçats de brancons semblaven de boira blanca tots plens de vidalba florida? On és el comellar verd de garriga on els bosquets de pins que arribaven fin a la vorera de mar eren la meva cacera d?esclatassangs I bolets, el meu passeig, la meva casa on estotjar tants de records? On són les encletxes dels penyals on amagava cartes d?amor? On són els enforinyalls de marts i mosteles de les sitges al fons dels clapers que vigilñava com una orada? On aquells càrritx com a brolladors i aquella camomil·la que collia al turó dels Llims on pujava a peu per aquelles saragalls que duien les pluges al torrent de Venorsa? On és el barranc del Corb, que deien que abans era un verger esdevingut erm per la maledicció d?un pagès que havia venut l?ànima al dimoni, el tenebrós barranc com un budell enfonyat al fons del cruis de penya de més disset mil braços, on Bàrbara, la dida, em deia que hi havia un tresor d?or i pedres precioses amagat dels temps dels moros on molts d?homes s?hi havien estimbat per trobar-lo? On són els recessos, les tenasses i els replecs per on trescava somniadora o acompanyada d?aquells cosins de Salern que em feien jugar a metges amagats al coval dels Coloms d?on moltes vegades ens sortien rates pinyades? On és l?ensonorit aire ple de refilar d?ocells, de lladrucs de cans, de xiulos, d?ales, de serenors, de remucs, de petjades, de brams, de somniejos, de trets, etc.? On és aquell racó virgilià de la font de Volatina al fons d?una petita plana amb quatre plàtans gegantins que rajava d?una mina oberta a la paret de pedra seca on m?agradava aficar-me cap a la fosca entre l?olor d?humitat i la verdor de les falgueres per arribar allà on naixia la deu: un rajolí més fort o menys segons les plogudes que em rentava de totes les brutors i m?assaciava de totes les sets? On és la brodaria blanca, blava i verda de les cales del Folls on havia viscut els paisatges i les hores, els amors i els deliris, les festes i els delictes carnals, ?crec que n?hi vaig menjar molta de carn humana!? més inoblidables de la meva vida? On és aquell replà amb el jardí més seductor que hagi conegut mai (troanes i bellombres, xipresos i tarongers, pebreboners i arbres ampolla, ullastres, arbres de l?amor i washingtònies i pins i fassers i l?araucària, etc. en un orden complex i acollidor), la murada del casal de Perderna, en què hi vaig viure els anys vertaders, aquells que conformen els fonaments i les parets mestres de la meva existència? On és aquell laberint d?entrada, de salons i de cambres, d?hivernacles i terrasses, de llocs comuns i lligadors, de cuina i de menjador, de capella i d?aquelles golfes on hi tenia la meva casa íntima? On és el buc de Pederna amb aquella majestat de cub referit amb tres retxes blanques paral·leles i incisions en forma de solells i amb el capell d?argila torrada de teules mores que encara conservaven signes de pintures? On és tot aquell paradís de Perderna convertit en un trast de de l?Infern?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
n’hi ha qui es dedica a parlar només de les terrasses sobre la destrucció i s’oblida del més important que són les terrasses sobre la reconstrucció i construcció.