Li vàrem pegar de xerrera,
feies anar la garrova a mil
i jo t’escoltava embadalit
desitjant aquella llengua.
Et vaig tapar les paraules
amb una morrejada dura,
necessitava la teva saliva
per poder dir el que sentia.
Tota la nit férem cucaveles
de mots i cosssos capgirats.
Tu reies com un bergantell
i jo mirava el nu més bell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
NO ES VERITAT QUE SIES COFOI, CARRINCLÓ I ESTENTÍS