Plagueta de Bord

EREN LES NOU TOCADES

Som al llit amb aquest paper fet a mà, que em regalares, i la ploma montblanc per dir-te per escrit allò que t?he repetit tantes de vegades: t?estim. Crec que la febre m?ha pujat de cop quan he pensat les paraules que t?havia d?escriure. Si poguessis veure el muntatge que he fet a l?habitació dels convidats riuries com una orada. Crec que és el teu riure, clar, suau, estrident, escandalós, intimíssim, el que més enyor, Polissona meva, crec que és aquesta música la que em posaria bo de cop. Tenc el lector de compactes amb dos altaveus finíssims i escolt els discos que em regalares com si fos un adolescent. I ja som un home granat, amb dona i un fill que estudia a Nova York. T?ho vaig dir totd?una. És la primera vegada que em passa una cosa així i estic totalment perdut. Tenc por! Tu t?esbutzaves de rialles com si hagués contat l?acudit més graciós del món. No, no importa que riguis, Polissona meva, ara que llegeixes aquestes confessions d?un home malalt amb un grip. Escolt una d?aquelles cançons que tu em deies que eren anticonformistes, sexy, desvergonyides, càlides i plenes de sentits. Chico Buarque, Caetano Veloso, Milton Nascimento i Gilberto Gil eren els autors d?aquelles músiques i aquells mots que Maria Medeiros brodava en el disc Blue. Polissona meva, saps que mir la coberta del disc i veig que t?assembles molt a Maria. Potser són els ulls, tan oberts, tan grans, tan color alga lluent. Te?n reies del color alga que m?entusiasmava quan qualsevol punt de llum t?il·luminava. Era com si xuclassis la llum, com si deixassis el lloc a les fosques i tu brillassis com un diamant. Que som un cursi? Que desvarieig? M?és ben igual. Dic allò que sent i això ja em basta: tenc una porada, estic a la sala del pànic. UFFF! Per què em cantares tantes de vegades aquestes paraules d?Ivan Lins que ara la Medeiros m?afica per tot el cos i em posa la pell de gallina. «Començar de novo e contar comigo / Vai valer a pena ter amanhecido / Ter me rebelado, ter me debatido / Ter me machucado, ter sobrevivido / Ter virado a mesa, ter me conhecido / Ter virado a barco, ter me socorrido / Va valer la pena já ter te esquecido / Començar de novo.» Com pot ser que en un parell de setmanes haguem tengut temps de barallar-nos i d?estimar-nos moltes vegades? La teva absència és més viva que la presència de la dona amb la qual compartesc ma vida. Polissona meva, aquells vespres et mormolava aquestes paraules molt fluixet devora l?orella i com un abracadabra se m?obrien les portes d?aquell cos que es posava a tremolar entre els meus braços. Hem boixat als llocs més divertits triats per la teva imaginació: davall el far de Formentor, a dues passes de l?abís, en un emprovador amb aquell mirall gegantí que ens tapava, en una cambra fosca del castell de Bellver, dins el pàrquing de l?hotel La Residència, en un marge d?oliveres amb la lluna plena damunt la mar, etc. Ho feres a posta: deixar-me una bona col·lecció de postals perquè no pogués oblidar-te. M?agradaria haver estat amb tu per sempre. M?imagín els teus mugrons entre la pell dels meus llavis i enravèn. Em menj el milfulles de la teva boca sense dents. Per rompre la solitud em calen imatges que la foradin un poc i em deixen veure el desert inacabable de no haver-te sabut estotjar. M?agradaria haver pogut envellir amb tu: estimaria cadascuna de les teves rues com s?estimen els clotets d?una nina somrient. T?hauria estimat vella. T?hauria inventat un paradís per a tots dos amb un temps fora del temps. Suu, crec que la febre m?ha pujat i aquest pardal amb el qual jugaves carnisserament et cerca com un desesperat. I som feliç d?haver estat feliç. Guardes els paperets que amagàvem a la paret davant la mar on tengueren lloc els nostres primers encontres? Tu sempre sabies trobar el meu missatge i jo m?embullava com un colló i fins que no et demanava sopetes no podia trobar-lo. Estim fins i tot la nostra ruptura, perquè tu la decidires. T?ho dic així de clar, Polissona meva, perquè sé que en la vida s?estima només un pic. I eres tu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!